Entrevista al Dr JORGE CARVAJAL: Què emmalalteix primer, el cos o l’ànima?


Entrevista al Dr JORGE CARVAJAL: Què emmalalteix primer, el cos o l’ànima?

Què és la malaltia?

És un mestre, una oportunitat per organitzar una harmonia superior en la nostra pròpia vida, a nivell físic, emocional, mental i espiritual.

Què malalta primer, el cos o l’ànima?

L’ànima no pot emmalaltir, perquè és el que hi ha perfecte en tu, l’ànima evoluciona, aprèn. En realitat, bona part de les malalties són tot el contrari: són la resistència del cos emocional i mental a l’ànima. Quan la nostra personalitat es resisteix al designi de l’ànima és quan emmalaltim.


La Salut i Les Emocions

Hi ha emocions perjudicials per a la salut? Quines són les que més ens perjudiquen?

Un 70 per cent de les malalties de l’ésser humà vénen del camp de consciència emocional. Les malalties moltes vegades procedeixen d’emocions no processades, no expressades, reprimides. El temor, que és l’absència d’amor, és la gran malaltia, el comú denominador de bona part de les malalties que avui tenim. Quan la por es queda congelada afecta el ronyó, a les glàndules suprarenals, als ossos, a l’energia vital, i pot convertir-se en pànic.

Ens fem els forts i descuidem la nostra salut?

D’herois estan plens els cementiris. T’has de cuidar. Tens els teus límits, no vagis més enllà. Has de reconèixer quines són els teus límits i superar-perquè si no els reconeixes, vas a destruir el teu cos.

Com ens afecta la ira?

La ira és santa, és sagrada, és una emoció positiva perquè et porta a la autoafirmació, a la recerca del teu territori, a defensar el que és teu, el que és just. Però quan la ira es torna irritabilitat, agressivitat, ressentiment, odi, es torna contra tu, i afecta el fetge, la digestió, el sistema immunològic …

¿L’alegria per contra ens ajuda a estar sans?

L’alegria és la més bella de les emocions perquè és l’emoció de la innocència, del cor, i és la més sanadora de totes, perquè no és contrària a cap altra. Una mica de tristesa amb alegria escriu poemes. L’alegria amb por ens porta a contextualitzar la por i no donar-li tanta importància.

¿L’alegria suavitza l’ànim?

Sí, l’alegria suavitza totes les altres emocions perquè ens permet processar des de la innocència. L’alegria posa a la resta de les emocions en contacte amb el cor i els dóna un sentit ascendent. Les canalitza perquè arribin al món de la ment.

I la tristesa?

La tristesa és un sentiment que pot portar-te a la depressió quan t’envoltes en ella i no la expresses, però també pot ajudar-te. La tristesa et porta a contactar amb tu mateix i restaurar el control intern. Totes les emocions negatives tenen el seu propi aspecte positiu, les fem negatives quan les reprimim.

És millor acceptar aquestes emocions que considerem negatives com a part d’un mateix?

Com a part per transformar-les, és a dir, quan s’accepten, flueixen, i ja no s’estanquen, i es poden transmutar. Hem de canalitzar perquè arribin des del cor fins al cap.

Que difícil!

Sí, és molt difícil. Realment les emocions bàsiques són l’amor i el temor (que és absència d’amor), així que tot el que existeix és amor, per excés o defecte. Constructiu o destructiu. Perquè també hi ha l’amor que s’aferra, l’amor que sobreprotegeix, l’amor tòxic, destructiu.

Com prevenir la malaltia?

Som creadors, així que jo crec que la millor manera és creant salut. I si creem salut no tindrem ni de prevenir la malaltia ni que atacar-la, perquè serem salut.

I si apareix la malaltia?

Doncs haurem d’acceptar perquè som humans. També va emmalaltir Krishnamurti d’un càncer de pàncrees i no era ningú que portés una vida desordenada. Molta gent molt valuosa espiritualment ha emmalaltit. Hem explicar-ho per a aquells que creuen que emmalaltir és fracassar. El fracàs i l’èxit són dos mestres, però res més. I quan tu ets l’aprenent, has d’acceptar i incorporar la lliçó de la malaltia en la teva vida.

Cada vegada més persones pateixen ansietat…

L’ansietat és un sentiment de buit, que de vegades es torna un lloc en l’estómac, una sensació de falta d’aire … És un buit existencial que sorgeix quan busquem fora en lloc de buscar dins. Sorgeix quan busquem en els esdeveniments externs, quan busquem crosses, suports externs, quan no tenim la solidesa de la recerca interior. Si no acceptem la soledat i no ens convertim en la nostra pròpia companyia, anem a experimentar aquest buit i intentarem omplir-lo amb coses i possessions. Però com no es pot omplir amb coses, cada vegada el buit augmenta.

I què podem fer per alliberar d’aquesta angoixa?

L’angoixa no es pot passar menjant xocolata, o amb més calories, o buscant un príncep blau fora. L’angoixa es passa quan entres en el teu interior, t’acceptes com ets i et reconcilies amb tu mateix. L’angoixa ve de que no som el que volem ser, però tampoc el que som, llavors estem en l'”hauria de ésser“, i no som ni una cosa ni l’altra.

L’estrès és un altre dels mals de la nostra època …

L’estrès ve de la competitivitat, que vull ser perfecte, vull ser millor, que vull donar una nota que no és la meva, de que vull imitar.

I realment només es pot competir quan decideixes ser la teva pròpia competència, és a dir, quan vols ser únic, original, autèntic, no una fotocòpia de ningú. L’estrès destructiu perjudica el sistema immunològic. Però un bon estrès és una meravella, perquè et permet estar alerta i despert a les crisis, i poder aprofitar-les com una oportunitat per emergir a un nou nivell de consciència.

Què ens recomanaria per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos?

La soledat. Estar amb un mateix cada dia és meravellós. Estar 20 minuts amb un mateix és el començament de la meditació, és construir un pont cap a la veritable salut; és accedir a l’altar interior, a l’ésser interior. La meva recomanació és que la gent posi el seu despertador 20 minuts abans per no robar-li temps a les seves ocupacions. Si dediques, no el temps que et sobra, sinó aquests primers minuts del matí, quan estàs fresc i descansat, a meditar, aquesta pausa et recarregar, perquè en la pausa habita el potencial de l’ànima.

Què és per vostè la felicitat?

És l’essència de la vida. És el sentit mateix de la vida, encarnem per a ser feliços, no per altra cosa. Però la felicitat no és plaer, és integritat. Quan tots els sentits es consagren en ser, podem ser feliços. Som feliços quan creiem en nosaltres, quan confiem en nosaltres, quan ens encomanem transpersonals a un nivell que transcendeix el petit jo o el petit ego. Som feliços quan tenim un sentit que va més enllà de la vida quotidiana, quan no ajornar la vida, quan no ens desplacem a nosaltres mateixos, quan estem en pau i fora de perill amb la vida i amb la nostra consciència.

Viure el Present

És important viure en el present? Com aconseguir-ho?

Deixem anar el passat i no hipotequem la vida a les expectatives de futur quan ens bolquem en l’ésser i no en el tenir. Jo em dic que la felicitat té a veure amb la realització, i aquesta amb la capacitat d’habitar la realitat. I viure en realitat és sortir del món de la confusió.

Tan confosos estem, en la seva opinió?

Tenim tres il·lusions enormes que ens confonen. Primer creiem que som un cos i no una ànima, quan el cos és l’instrument de la vida i s’acaba amb la mort. Segon, creiem que el sentit de la vida és el plaer, però a més plaer no hi ha més felicitat, sinó més dependència. Plaer i felicitat no és el mateix. Cal consagrar el plaer a la vida i no la vida al plaer. La tercera il·lusió és el poder, creiem tenir el poder infinit de viure.

I què necessitem realment per viure?, Potser l’amor?

L’amor, tan portat i tan portat, i tan calumniat, és una força renovadora. L’amor és magnífic perquè crea cohesió. En l’amor tot és viu, com un riu que es renova a si mateix. En l’amor sempre un pot renovar-se, perquè tot ho ordena.

En l’amor no hi ha usurpació, no hi ha desplaçament, no hi ha por, no hi ha ressentiment, perquè quan tu t’endreces perquè vius l’amor, cada cosa ocupa el seu lloc, i llavors es restaura l’harmonia. Ara, des de la perspectiva humana, ho vam assimilar amb la debilitat, però l’amor no és feble.

Ens debilita quan entenem que un ésser estimat no ens estima …

Hi ha una gran confusió en la nostra cultura. Creiem que patim per amor, que les nostres catàstrofes són per amor … però no és per amor, és per enamorament, que és una varietat de la inclinació. Això que anomenem habitualment amor és una droga. Igual que es depèn de la cocaïna, la marihuana o la morfina, també depèn del enamorament. És una crossa per recolzar-se, enlloc de dur a algú en el meu cor per alliberar-lo i alliberar. El veritable amor té una essència fonamental que és la llibertat, i sempre condueix a la llibertat.

Però de vegades ens sentim lligats a un amor …

Si l’amor condueix a la dependència és eros. Eros és un fòsfor, i quan ho encens se’t consumeix ràpidament, en dos minuts ja et cremes el dit. Hi ha molts amors que són així, pura espurna. Encara que aquesta espurna pot servir per encendre el tronc del veritable amor. Quan el tronc està encès produeix el foc, Aquest és l’amor impersonal, que produeix llum i calor.

Pot donar-nos algun consell per assolir l’amor veritable?

Només la veritat. Confia en la veritat, no has de ser com la princesa dels somnis de l’altre, no has de ser ni més ni menys del que ets. Tens un dret sagrat, que és el dret a equivocar, tens un altre, que és el dret a perdonar, perquè l’error és el teu mestre. Estima’t, sincera’t i considera’t. Si tu no et vols, no trobaràs a ningú que et pugui estimar. L’amor produeix amor. Si t’estimes, trobaràs l’amor. Si no, buit. Però mai busquis una engruna, això és indigne de tu.

La clau llavors és estimar-se a si mateix.

I estimar els altres com a tu mateix. Si no t’estimes a tu, no estimes a Déu, ni el teu fill, perquè t’estàs apegant, estàs condicionant l’altre. Accepta’t com ets, el que no acceptem no ho podem transformar, i la vida és un corrent de transformació permanent.

Entrevista apareguda originalment en Psicologia Pràctica, 118. http://www.psicologiapractica.es/Psicologia_Apertura_.htm

El Dr Jorge Carvajal, és metge de la Universitat d’Antioquia, pioner de la Medicina Bioenergètica a Hispanoamèrica i creador de la Sintergética. És el creador de ViaVida, societat destinada a la investigació, l’assistència i la docència, que constitueix la plataforma per a l’expansió mundial d’aquesta nova forma de veure la medicina. Entre les seves publicacions, destaquen Contextos de Sintergética i Làser i Sintergética, dirigits a metges, Pels camins de la Bioenergètica, Pels Senders de l’Ànima i els seus reculls de poemes El foc de l’Amor i Aigua i Cel en al Sender.

Anuncis

Tinc fam de tu! (LAX’N’BUSTO)


Vaig trobar-me una destral

a dins l’armari

em vaig excitar

desitjava veure sang

i li vaig clavar

en mig del cor

no va poder ni cridar

per sorpresa la vaig agafar

Vaig beure’m la seva sang

vaig menjar-me el seu cervell

Tal com a missa fa el capellà

per tenir-la a

me la vaig menjar

i ara és part de mi

Vaig picar la seva carn

per fer croquetes

vaig ficar a dins el forn el seu cor tallat en dos

i amb els seus pulmons

els canelons

van tenir aquell gust genial

que ningú els hi sap donar

Vaig beure’m la seva sang

vaig menjar-me el seu cervell

però l’única cosa que no em vaig menjar

van ser aquells ulls

que em tornaven boig

els guardo amb formor

I ara no sé del perquè

de to allò que vaig fer

ara no l’ hi puc parlar

doncs me la vaig papejar

Maleeixo aquell moment

cada dia i cada nit

L’esperit d’en Llucifer

em va poder posseïr

Vaig fumar-me un cigarret

després de l’àpat

i tot seguit vaig netejar

les parets plenes de sang

I al bar del costat

fent una birra

sortia a la televisió

en Jack "el destripador"

Corren (Gossos)


És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot alló que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difícil descobrir qui soc avuí.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.

Plou i fa sol alhora

Tomba la bala bala,

tomba la bala que m’apuntava, era la meva

i jo mateix em disparava.

Raig de llum il·lumina’m, treu-me el fum.

Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma

No s’esborren, en conformo en mirar-me

Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma…

Hauria d’haver estat diferent,

però en un moment s’han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que t’he amagat i que no t’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran.

Life goes on


No fa gaire he passat per una situació personal realment complexa on se m’han caigut uns quants pilars de la meva vida recent a terra.

A vegades em sorprenc pensant:

"Quan estigui més estable tornaré a la meva recerca personal".

Durant la meva recerca personal anterior havia descobert que em deia: "ara és el moment".

I ara és ara sempre.

A veure si ho puc complir perquè no puc viure el ara, si tinc un peu al passat i un ull en el futur, i el cor partit. Això és el que em passa avui en dia. La veritat és que encara no aconsegueixo tornar a la realitat i se’m fa molt difícil, però fins que no renuncii definitivament a tot el que em reté fora del únic pla que podem viure doncs seguiré sense viure realment. Tinc la sensació que és tan difícil com aixecar una vaca en braços, però ho haig de fer.

Espero progressar en els propers dies. Encara que sigui per salut.

Fets paranormals: gent estranyament maca


Avui estava a la cua de correus, quan una dona gran d’uns 70 anys em para i em pregunta:

– Hola, ets d’aquí? – però era el meu torn, i, afegeix – Podem parlar desprès? No et molesta oi? –

– No, no, es clar que no – li responc

– Val doncs ara desprès t’espero.

Aleshores vaig i atenc els meus assumptes al mostrador. Un cop acabat el que tenia que fer parlo amb la dona i em comença a preguntar coses sobre mi, d’on ets, que estudies, si he vingut sol o amb amics, quant de temps hi estic a Alemanya, que fas aquí , etc fins que comença a interessar-se per altres coses com, per si tinc amics aquí i quin és el meu estat emocional, com em trobo que sento etcétera.

Total que la cosa ja era una mica més que una conversa casual qualsevol però igualment li vaig respondre amb sinceritat:

– Bé estic bé, he tingut moments molt feliços a Alemanya i he conegut molta gent, però a vegades no tot està bé… – no vaig voler comentar cap detall en aquesta línia perquè la cosa no és gaire normal trobo jo, així que li pregunto – I perquè vol saber vosté això perquè està interessada en aquestes preguntes?

Aleshores sense respondre em diu:

– Bé, i tornaràs a casa amb la teva familia pel Nadal o algo?

– Sí, és clar, els aniré a veure’ls uns dies.

– Així doncs no estaràs sol durant els dies de Nadal, oi?

– Doncs no, aniré a visitar la meva família.

Aleshores va i em diu que hauria de quedar més amb els meus éssers estimats i estar amb la gent que estimo i que ho necessito. Jo a caudres.

Aleshores comença la fase d’acomiadament, a dessitjar-me tot lo bo del món i que sigui molt feliç i que em vagi motl bé pel meu país i que tingui un bon dia, i que el Nadal sigui maco, etcétera.

La conclusió a la que he arrivat: buscava un desconegut per convidar-lo a casa seva per passar la nit de Nadal, algú que estigués sol i no sé quina cara debia fer jo, que potser em deuria veure trist, o qui sap, que m’ha fet totes aquestes preguntes per analitzar si jo era la persona que ella buscava.

Ho he trobat increïble, mai m’havia pasat una cosa així. Se’ns dubte el millor del dia d’avui.

Atrapat


Un dia vaig descobrir que estava atrapat entre la meva ment i les meves emocions: ara em vull lliurar d’ambdues coses i només disposar d’elles quan realment les vulgui a voluntat.

Algú sap si és això possible de manera assequible? Busco solucions, però com no avanço, de moment em dedico a mirar-me a dintre meu i cada vegada em sorprenc més de com sóc realment. És sorprenent. No sé si us recomanaria aquesta experiència.

La veritat és que fa un temps vaig descobrir que visc a una cerca continua. Estic cansat de buscar. Aviat faré una parada, però encara deixo que la inèrcia em porti on sigui que vagi.

En realitat veig com entren rajos de llum entre les opaques cortines de fum que tinc muntades a la meva vida. Amb una mica de sort d’aquí no gaire canviaré de cortines i ja de pas deixaré la finestra oberta per a ventilar l’habitació.

Qui sap.

Visitar a Berlin


A continuació un post sobre Berlin. No hi he anat recentment peró el semestre pasat, semestre d’estiu, hi vaig estar dues vegades, una per anar un brutal concert de Rammstein i el segon cop amb l’universitat. Una amiga em va demanar informació sobre Berlin, doncs ella tenia que visitar la ciutat i li vaig escriure unes notes sobre la ciutat. El text qeu ve a continuació és en la seva major part un extracte del email que li vaig enviar que espero que us serveixi per si mai heu de visitar aquesta gran ciutat.

Idioma: Pots parlar en anglès sense cap problema a tota alemanya, en aquest sentit no has de patir si no saps alemany, sinó creus sobreviure ni amb anglès, també hi ha una quantitat prou gran de gent que parla espanyol, no nomès resulta que és un idioma de moda, sinó que hi ha un colló d’immigració, i també turc (que més que d’utilitat veuràs que Berlín és realment multicultural) de totes maneres potser vols saber 5 frases bàsiques:

Català / Alemany / pronunciació cutre (la "h" llegeix-la com en anglès, el "sh" com una "x" fluixeta, tipus "xauxa" o bé com "shampoo"):

  • Disculpi’m / Entschuldigung / enshuldigun
  • Parla vostè anglès? / Sprechen Sie English? / shprehen si englis?
  • Té vostè ****/ Haben Sie **** / haaben si **** (per exemple "Haben Sie Orangensaft?" o "Haben Sie ein Milchkafee?", té vosté suc de taronja?, i té vosté un café amb llet?).
  • sí / ja / ia
  • No / Nein / nain
  • On és el servei? / Wo ist die Badezimmer? / bo ist di badetsíma?
  • (per cert, a vegades has de deixar uns 50 centims als serveis publics).
  • Ajuda! / Hilfen! / hilfen! (policia és polizei, que es pronuncia "politsai").
  • Moltes gràcies / Vielen Dank! / fiilen dank!

Clima (estiu): Bé, pel dia pot fer la calor que fa a Catalunya (vam estar a uns ~35 graus crec), per anar amb samarreta curta tranquillament i fins i tot si creus que has de passar una estona llarga al sol ficar-te crema… no oblidis anar amb una ampolla d’aigua. Pel vespre comença a refrescar de manera que cap a les 8 ja és d’agrair tenir una jaqueta d’entretemps per tapar els braços, i a la nit ja fa fresca clarament, així vas bé amb la jaqueta de primavera. En quant a pluges… has estat a alemanya mai? bé, normalment la gent no fa servir el paraigües perquè la pluja és un guspireig breu… tot i això a vegades plou per una mitja hora intensivament, i fins i tot algun cop es passa el dia plovent, però no és tan habitual com es diu. A remarcar que aquesta setmana pel que sigui, si més no a Ostfriesland hi ha més humitat a l’ambient (i per tant més xafogor…).

Seguretat: bé, això no és Barcelona. Això significa que si et poses a dormir al parc no tenen perquè robar-te la cartera i els pantalons mentre dorms… i tampoc vindran nens a ensenyar-te el diari o alguna cosa i robar-te el telèfon, ni t’atracaran a cap carrer, ni hauràs de dinar trepitjant la motxilla pel patiment de que si em giro un moment potser desprès no hi és… això és Alemanya i tot i que també existeixen robatoris (com a tot arreu) la estadística és molt més baixa, però que pots relaxar-te que dóna gust, fins i tot adormir-te al parc si t’hi sents còmode… realment no he vist cap robatori ni atracament ni estafa ambulant en els 5 mesos (ara ja en són 9) que he estat aquí, només m’han comentat que roben algunes bicicletes a vegades… però això és un altre tema. Sobre la inseguretat, en quant a perills, tema feixistes, Nazis, neo-nazis, i coses rares tampoc has de tindre cap por, crec que no hi ha ningú així, i ningú et dirà res, a part que no queda cap tipus de Nazi, està prohibit tot per llei, incloent els símbols i saluts, fins i tot dibuixar-los per desprès tatxar-los. Et consider-ho una persona llesta i crec que no va amb tu aquesta ideologia (espero vaja), però si et dóna per fer qualsevol apologia pública al nazisme o fins i tot una broma, pots anar directament a comissaria, és una cosa que es prenen molt seriosament… bé tot plegat ho dic més com a curiositat, ja que a vegades la gent es pensa que desprès de 65 anys del final de la guerra això segueix sent un país feixista… però això no és Espanya, aqui realment van acabar amb aquesta lacra. En quant a delinqüència ja et dic no he vist res i m’he passejat molt per la ciutat i també per alguns barris perifèrics, el pitjor que pot passar es que et demanin diners, especialment alguna dona amb mocador al cap arrossegant una filla petita de la ma per donar llàstima… també veuràs que els pobres aquí es passen el dia regiran les papereres i el metro en busca d’ampolles de vidre per a que els hi retornin el pfand (reciclatge) que son uns 8 cèntims l’ampolla… però ningú es fica amb ningú per lo general. Això sí a les nits, al metro, el nombre de borratxos i adolescents borratxos augmenta exponencialment, i tot i que no són perillosos espanten una mica quan criden coses que no entens en turc o alemany.

Allotjament: No sé com van els hotels, sempre he fet servir hostal per uns 10€ la nit, normalment estan prou bé tenint en compte que no pagues gaire i comparteixes la habitació amb gent desconeguda… recorda que al preu no acostuma a incloure preu per la guixeta (o el candau per ella, que normalment et cobren 1€) ni els llençols o com en diuen la roba de llit (bettwescher o algo així… es pronuncia "bet beshe" que també cobren uns 2€ a vegades).

Transport: El hostal on vaig estar jo era a prop de l’estació de Warscheuerstraße (a partir s’ara recorda straße,que significa carrer, ho escurcen sempre com str.), a 2 minuts del U-Bahn o sigui que m’anava perfecte, i a part està al barri més o menys alternatiu de Berlin, casualment la zona est, pel que vam poder gaudir de veure un altre aspecte de la vida a Berlin que no ve explicada a les guies… molt interessant per cert (punks amb crestes de colors roses o verdes de com a mínim un pam, viuen alguns a xaboles fetes de fustes, carrets de la compra neumàtics i qui sap que i porten una roba estripada que fa deixar els "punks" de Catalunya com a nens rebels… però de fet era tot el barri, pintades a tot arreu, cartells antisistema, pintades a sobre dels cartells enganxines a tota superficie… això sí, tothom respectuos res de violencia. El cas es que com Berlin no té un centre ( és massa gran el "centre" que té ja que com recordaràs va ésser destruida al 80% i desprès dividida per un mur, i es calcula que no estarà 100% reconstruida fins al 2050), hauras d’agafar sí o sí el transport public per tant mira que l’hostel estigui a prop d’una parada de S-Bahn o U-Bahn, a poder ser de les següents linies: S3, S7, S5, ja que segurament aniràs habitualment a les parades d’aquestes linies (Alexanderplatz o per l’estil) i si estas a les altres linies pots tirar-te 40 minuts de transport… Básicament, l’U-bahn i S-bahn són el metro, tren i tramvia per a desplaçaments locals. Tot integrat sota el mateix ticket. Et recomano que compris el tagesticket (ticket d’un dia 6,10€) o bé wochenendeticket (ticket de cap de setmana, que crec que és per 48 ó 72 hores, tot i que no recordo si era per 5 persones o també individual. En qualsevol cas que sàpigues que les maquines de tickets estan al costat de les vies, l’interior de les estacions, un cop la maquina treu el ticket recorda de validar-lo apropant-lo a una altre maquina (és un un pal finet on s’introdeueix i el marca… sinó no valen). De fet no hi ha cap barrera física que impedeixi o restringeixi entrar sense picar el bitllet… però la simpàtica multa de 40€, la simpàtica Polizei, i la bona educació de la gent, acostuma a fer que tothom pagui. De totes maneres, no dubto que compleixis les normes :-). També t’interessarà saber que el transport funciona 24 hores, pel dia cada 3 minuts passa un tren i per la nit cada 10 aproximadament, i que als trens que no has de pujar son als de DB (Deutschebahn) ja que són regionals o d’alta velocitat i et portarien qui sap on.. però no es una cosa que pugui passar per accident (però si dubtes, pregunta, els alemanys son molt simpàtics).

Aquí tens un link on pots veure el mapa del metro (aconsegueix un mapa quan arribis, a totes les estacions n’hi ha , però es més practic si el tens en paper, el pots aconseguir a les estacions més grans on hi hagi un punt d’informació):

La linia que més et faras és la gruixuda del centre… (la que pasa per Hauptbahnhof, Alexanderplatz, etc…). Bé el mapa del link no tinc molt clar si està actualitzat, però serveix per fer-te una idea. Per cert a diferència d’altres metros europeus no hi ha dibuixada sempre tota la linia de metro a cada parada, o sigui que a vegades es bo que miris com es diu la teva linia i cap a quin sentit vas (mirar la ultima parada de la teva linia i anar en aquell sentit, carai).

Compres: Certa gent té una fixació per fer compres a ciutats europees… i acabar a anar a les mateixes multinacionals que trobarieu a tot arreu… la roba no és exactament un article barat aquí, especialment les sabates, però tot i això potser voldràs saber que pots trobar botiguetes en les que perdre el temps i diners a prop d’Alexanderplatz, i a prop de la parada de Charlottenburg (aquesta ultima la sé perquè em vaig equivocar de parada i em vaig acabar allà per error). De totes maneres no sóc molt de compres així que no et puc aconsellar molt més…

Preu: quant et vols gastar? Berlin pot ésser increiblement barat, o increiblement car, tu esculls. El menjar no es car si busques una miqueta (t’he dit ja que aquí no es costum atracar al estranger?), i pots sobreviure amb kebaps (a cada cantonada n’hi ha 29) i parades de salsitxes (et recomano Currywurst, i si no t’agrada el curry, bratwurst), i altres restaurants normalets amb molta varietat pels que pots dinar per uns 10€ o menys… de fet la vida és més barata i els sous més alts… tot i això pots observar als barris més allunyats de la part turística cartells tipus "Krisis heißt Kapitalismus" que vol dir algo com el capitalisme es diu crisis. Li vaig preguntar a un compi alemany i sembla ser que estan ****profundament preocupats per un 4% d’atur***** … poc més i li dóna un infart quan li vaig dir que a Espanya ja han superat el 20% d’atur però que la gent és feliç mentre hi hagi futból per TV… De totes maneres excepte la roba, tota la resta diria que és més barat (especialment la tecnologia).

Un Tour per la ciutat: FES-LO, i a més si pot ésser el primer dia. De debó, sinó farás un viatge a mig gas, quan el facis veruas la ciutat amb altres ulls i ja podràs gaudir d’ella en més detall. Et recomano el Free Tour, és un dels millors que hi ha de manera que pots veure la ciutat a grans trets i després ampliar, el recomano, no et deixes cap part i et refresquen la història i la política que va viure la ciutat. Si el vols fer (fes-ho!) comença, cada dia, a les 11 hores o 13 hores davant del starbucks cafè de la porta de Bradenburg (Bradenburger Tor). És gratuït, això vol dir que pagues al final del tour el que ti vulguis donar, generalment ningú dóna menys de 10€, però sempre pots agafar i marxar sense compromís (jo personalment vaig acabar molt satisfet amb la ruta la informació, les explicacions i la dedicació del guia). El fan en grups, anglès, alemany i espanyol. Acostuma a durar unes 3 ó 4 hores, i et dóna una volta ràpida per els principals moments i llocs importants de la ciutat, però sense entrar ni aprofunditzar en ells (sinó el tour duraria una setmana), un cop l’acabes ja tens clar on estàs, que t’interesa, que no, i que vols fer i que no… realment que a mi em va canviar el panorama. Per cert es fa a peu. Això em recorda advertir que no et recomano tours en bus si no vols acabar a un hivernader amb rodes i no gaudir gaire de la ciutat…

Algunes destinacions, Nom (estació):

Unter der Linten, "el passeig sota dels tilers", el llarg passeig per on entrava la cort prusiana passant per la porta de bradenburg (de fet hi havia més portes, ara la resta són destruides) fins al palau del Kaiser… actualment s’ha de reconstruir completament.

Zoologischer Garten: (Zoologischer Garten) sí! el Zoo amb més animals d’europa! per només 9€ estudiants i la resta uns 11 o així! Bé, ja saps que és un Zoo (acabo de recordar que quan anava l’escola, em vaig quedar sense anar al zoo perquè vaig confondre l’hora dos quarts de nou amb les nou i dos quarts :( crec que mai més a la vida he confós una hora ). Vaig gastar en el zoo tot un matí fins a les 4 de la tarda i desprès em feien mal els peus de tant caminar… però va valdre la pena la veritat.

La torre de TV!!! (Alexanderplatz) Val uns 11€ pots veure tot Berlin panoramicament, i val la pena… però no hi pugis de nit o vespre, amb l’esperança de veure una romantica postal de Berlin sota la llum de la lluna i la iluminació romantica …perquè tota la iluminació que veuras serà la que reflexi del interior… o sigui que puja-hi amb llum del dia (ho dic per experiència).

Monument als jueus morts (bradenburgertor.): El veuras si fas el Free tour o qualsevol tour, és molt famós i convida a la reflexió… recomano pendre una mica seriosament les instruccions que dona ja que és un dels pocs "monuments interactius" que existeixen d’aquesta mida i té una intepretació sempre personal si realment hi reflexiones.

GendarmePlatz: No recordo la parada més propera, però està a 10 minuts caminant de Bradenburgertor, crec que és el meu racó preferit de Berlin (la meva ciutat preferida i crec que hauria de ser anomenada capital d’europa per la seva història recent i per lo multicultural que és i per la càrrega política que té). Espero que el guia turístic us expliqui la història de la plaça ja que no ho penso fer aquí ara, però a mi em va donar mot de que pensar sobre la història del món i d’europa i la trobo a més excelent… les dues catedrals besones, la opera, l’altre catedral propera, la estátua de Schiller amb les 4 muses… i cada cop que he anat hi ha un violonista amb dona fent de veu a la plaça que em fan conmoure alguna cosa dintre meu, no sé què exactament el què… no molt lluny d’allà pots trobar altres coses molt interessants historicament (com la biblioteca on van entrar els estudiants Nazis d’ultradreta i van fer la crema de llibres, o la universitat Humbold d’on han sortit 29 premis novel)… bé és molt (fes un repás de l’història).

Berlin Mauer (tota la ciutat): Pots trobar una marca a terra i diverses parts intactes del mur de Berlin intactes… (bé, sense restaurar perquè els alemanys s’hi van encabronar molt amb ell quan va caure, com era d’esperar…). Ja ho anirás veient.

Centre Sony de Berlin: (Postdamer Platz): famós per la seva cúpula interior que canvia de colors per la nit… és famós i tal però m’esperava més… crec que és millor la font de montjuic. El parc… (veuras una taca verda enorme a qualsevol mapa): com totes les ciutats alemanes disposa d’un parc gegantí al que perdres en parella… ideal si voleu fer un descanset.

El parlament, Bunderstag (Bradenburgertor): La seva cúpula de vidre és increible i meravellosa tecnologicament parlant (l’enveja de tots els parlament europeus, i de motles construccions sostenibles), accés gratuït qualsevol dia, de 8 del matí a 22 de la nit… però amb cues de fins a 3 hores… o sigui que si no hestàs allà a les 8 del matí, com a molt tard a les 8:30, perdràs un munt d’estona, val la pena la espera però tampoc es orgasmic… i considero que s’ha de veure. (porta aigua! jo em vaig possar moreno només de fer cua per entrar).

I per ultim… Tacheles (Oranienburgerstr.) Com sabràs, Berlin és la ciutat alternativa europea per excel-lència… crec que com a turista no pots tornar d’allar sense visitar la casa okupa Tacheles (yes, a squater House, as it sounds). El nom es pronuncía "taheles" (la H com si fos anglesa o una J espanyola). No, no és perillos, de fet és super turístic i si hi vas veuras gent de tot tipus (i dic de tot tipus, edat i condició social) entrant i visitant la casa. Bé, en el seu moment va ser una casa okupada en tota regla fins que els okupes van declarar la casa com a patrimoni cultural de la ciutat a l’ajuntament, es van constituïr com a organització sense ànim de lucre i paguen un lloguer simbólic mensual i el fan servir com a galeria d’art alternatiu, així que si hi vas (i no et quedis a la porta, entra-hi!) veuràs les diferents galeries d’art que tenen, escultures de ferralla, milers de pintades, i el bar Zapata famós… al mateix carrer pots trobar infinitat de bar de cocktels i una zona amb bon ambient on passar l’estona de manera relaxada. Una cosa que em va sobtar és que per la nit hi ha prostitutes! em va impactar molt que anéssin més ben vestides que motles noies de discoteques catalanes, i que la gent normal i veins de la zona NO les evités quan passa pel carrer, senzillament hi conviuen amb el barri i si no t’hi fixes semblen repartidores de publicitat amb plataformes.

En realitat hi ha molt més… però avui no seguiré, pots continuar mirant la wikipedia per trobar altres petits tresors, i museus, com el checkpoint charlie o museus d’història. També hi ha moltes guies turístiques. En qualsevol cas és una ciutat que s’ha de preparar abans d’anar ja que és enorme i molt rica culturalment. Abans d’anar refresca la història moderna d’europa i no només la guerra… hi ha moltes pel-lícules que parlen de Berlin després de la edificació del mur, etc (et recomano GoodBye Lenin si no la has vista, un drama d’humor) El primer dia si pot ser, fes el Free Tour o un altre equivalent, és bàsic per a que caminis amb un aire diferent per la ciutat. Un dia a les 8 del matí (i si pots estar 20 minuts abans millor) visita el Bunderstag, que val la pena fer-ho (però la cua que t’hi trobes si hi vas tard és memorial). Puja a la torre de TV que està a Alexanderplatz MENTRE HI HAGI LLUM DEL SOL que sinó no veuras la ciutat (oblida la idea romántica de Berlin de nit, no es veu desde la torre). Visita La casa de Tacheles, està al antic barri jueu, pots trobar una sinagoga gegantina al mateix carrer i diversos bars de cocktails, és imprescindible que hi vagis si vols dir que has estat a Berlin (de debó que no et tallis amb això).

En fi, espero que t’ho pasis molt bé (no li donis motls tombs a lo del allotjament, només s’hi va a dormir i us desplaçareu en metro).

Per a mi és la ciutat que més m’ha agradat d’Europa per tot el que representa històricament, políticament i culturalment. Encara més avui en dia.