Category Archives: Vegetarianisme

Coses relacionades amb el vegetarianisme, des d’una recepta, fins una història que no tingui a veure amb menjar ni salut.

[Recepta] Crema Catalana


Crema Catalana, també coneguda com Crema de Sant Josep o Crema cremada. És un postre tradicional de la cuina catalana, el seus orígens es remunten a l’edat mitjana. Podeu veure informació extra a la Viquipèdia (recomanat). Curiosament és una recepta vàlida per ovolactovegetarians, tot i que engreixa molt si se’n menja sovint. Per la quantitat d’ou i llet que duu una ració, no cal menjar cap més proteïna extra el dia que es mengi crema catalana.

Sobre l’espessor d’aquesta recepta: és considerable (però bona trobo) quan li fas cullerada queda “el clot” d’on ficat la cullera, tot i que no tant com un flam, no és tan líquida com ho podrien ser altres receptes cremes (i res a veure amb Natilles).

La seva dificultat és baixa, doncs si es segueixen els passos al peu de la lletra fàcilment surt bé a la primera. El pitjor que pot passar es que badeu i es cremi.

La durada de la recepta, sincerament no ho recordo exactament, però crec que no duu més de 30 minuts (potser 40 si t’enredes separant els ous). Si ho vols de postres pel dinar et recomano que ho facis el dia anterior o de bon matí.

Ingredients

Per a de 4 a 6 racions (si en són 4, seran generoses).

  • 8 rovells d’ous.
  • 1 litre de llet.
  • 1 branca canyella
  • 1 tros de pell de llimona (recordeu rentar-la a priori)
  • 200 grams de sucre (recomano ficar-ne menys, però no he fet encara la prova, suposo que amb 100 o 150 quedaria bé).
  • 40 grams de la farina que tinguem a casa (la recepta original diu midó però jo no en tenia)

Preparació

Posem a bullir la llet amb la canyella i la pell de llimona amb cura d’anar remenant que no es cremi la llet. Si fem servir midó enlloc de farina cal afegir-lo a la llet quan encara és freda, amb cura de que no faci grumolls més tard.

Separeu els 8 rovells d’ous de les seves respectives clares (cadascú té la seva pròpia tècnica, no crec que calgui publicar com fer-ho). Cal afegir-ne als ous ben batuts el sucre i la farina (en cas que fem servir farina). Nota sobre les les clares: les podem congelar per a fer-les servir un altre dia per una altre recepta sense problema (es conserven perfectament), tingueu en compte que són casi proteïnes pures sense greixos així que no val a malgastar-les.

S’afegeix la llet colada als rovells batuts i es barreja tant com es pugui per a que quedi una barreja homogènia. Jo no tinc colador així que ho vaig fer una mica maldestre amb una forquilla separant-ho tot i desprès el resultat no va ser 100% perfecte (es nota al final, de fet es pot apreciar a la fotografia que és un pel irregular tot plegat, ja que el primer cop també se’m van fer grumolls per no anar amb prou cura afegint la farina on no tocava…).

Poseu la barreja al foc (a una cassola diferent a la que heu fet servir amb la llet), és important que remeneu sense parar durant tot el procés amb una forquilla, o bé amb un batedor si en teniu, fins que comenci a bullir, no us demoreu, a les primeres bombolles de bullir, traieu-lo fora. És important en aquest pas que no us distraieu fent res més i que aneu remenant, teniu en compte que és molt fàcil que s’enganxi i es cremi el cul arruïnant tota la barreja (penseu que duu ou i que qualla fàcilment amb la calor). Ho dic per experiència (un cop estava fregant els plats de mentre no començava i se’m va enganxar i va quedar tot el gust un pel cremat).

Tot seguit, es reparteix el contingut en cassoletes de fang, o en el seu defecte, bols o altres recipients similars (copes, gots, sabates, etcètera) i les deixeu refredar a temperatura ambient unes quantes hores, no les fiqueu directament a la nevera que la cosa canvia la textura (comprovat)… un cop ja siguin a temperatura ambient, poseu-les a la nevera, doncs s’ha de servir fred. Son més bones si s’han deixat reposar, però si heu afegit el sucre fa unes hores enlloc de fer-ho just abans de servir, us trobareu amb que estarà massa líquid i dolç.

És típic servir-la amb sucre cremat, s’ha de fer just abans de servir-la (sinó, com deia, malament rai), però requereix un soplet de cuina, o ferro roent tal com s’havia fet originalment: s’afegeix sucre per sobre i si passa la planxa o el ferro roent.

Com jo no en tinc d’aquestes coses ho he fet amb el pla B, del qual no me’n faig responsable doncs no sempre queda bé. Truc del sucre malcremat:

Poseu una olla neta al foc amb una quantitat considerable de sucre (el que anirà després a la crema), i afegiu una mica d’aigua (realment poca), deixeu que s’escalfi i quan es desfaci s’anirà enfosquin si afegiu una mica més d’aigua, però no gaire, i veureu com comença a enfosquir-se, ràpidament abans de que es posi malament el sucre aboqueu-lo sobre les cremes, i moveu-les bé mentre el sucre encara és líquid sinó es farà una capa massa gruixuda. Un cop llest sapigueu que l’olla del sucre es neteja fàcilment amb aigua calenta.

Anuncis

Introducció al vegetarianisme


Bé aquesta entrada ve avui bàsicament amb motiu del 1 d’Octubre, dia de festa mundial pels vegetarians.

El vegetarianisme és l’opció humana conscient i de caràcter permanent de dur una dieta basada en tot tipus d’aliments d’origen vegetal. Estic segur que més d’una pensarà quelcom com "o sigui menja amanides i arrós oi? Perquè algú ha de voler fer una cosa així? Aquesta gent no està bé del cap", doncs en realitat és molt més que això, no només en la dieta sinó en molts més sentits. Però primer voldria explicar alguns "tipus de vegetarians" que hi ha:

  • Ovolactovegetarians: No mengen cap tipus de carn provinent dels animals, en altres paraules, de la dieta n’exclouen: peixos, vaques i bous, porcs, aus, insectes, i un llarg etcètera. Són el grup més extens a occident i habitualment se’ls anomena vegetarians no estrictes. També mengen productes directament derivats dels animals com per exemple la mel, els ous, la llet i productes làctics.
  • Ovovegetarians, lactovegetarians: podríem considerar-los una bifurcació del grup anterior, com un gradient entremig entre el vegetarianisme i el veganisme. Són com els anteriors tot i que no mengen productes lactis o ous respectivament.
  • Vegans: el veganisme tot i ésser una dieta, és més aviat un estil de vida, doncs la seva motivació acostuma a ésser ètica (veure especisme, del anglès speciesism). Consisteix bàsicament en no alimentar-se (ni fer servir) cap tipus de producte i aliment d’origen animal. Això significa que a més de no menjar cap tipus de carn no mengen ni ous, ni mel, ni cap producte làctic; tampoc vesteixen cap tipus de roba d’origen animal tot i que desconec si fan servir productes derivats del petroli. A vegades se’ls coneix com a vegetarians estrictes.
  • Jedans: (no confondre amb jedis) Considera un vegà que no menja cap tipus de planta que tingui una gran arrel com per exemple la patata o la pastanaga entre d’altres per tal d’evitar la mort de petits animals que viuen a la terra i que podrien morir accidentalment a l’hora de desenterrar-los.
  • Frugívors: S’alimenten només de fruites i fruits secs i també de llavors com per exemple la nou (tot i aquesta no ésser considerada pròpiament una fruita). Si busqueu això a la Viquipèdia veureu que no hi ha gaire informació al respecte o sigui que haureu de mirar-ho en anglès o esperar que algú ho tradueixi al català.

Així doncs els tres primers tipus esmenats es poden resumir en aquesta taula:

Nom de la dieta

Carn

Ous

Làctics

Ovolactovegetarianisme

No

Lactovegetarianisme

No

No

Ovovegetarianisme

No

No

Veganisme, jedans i frugívors

No

No

No

Existeixen altres tipus de vegetarians, però no nombraré tots els subtipus que he trobat degut a que la llista és realment molt llarga. També succeïx que a vegades hi ha persones entre dues categories o que no son completament estrictes. Un exemple molt comú en son els vegans que no sempre aconsegueixen trobar tota la roba d’origen no animal (per exemple sabates, que o son molt cares i s’han d’importar o no hi ha altre), en aquests casos es diu que es tracta e causar el menor mal als animals.

En quant a la motivacions per a rebutjar la carn no aprofundiré ja que no vull que es faci molt llarg, però sens dubte si més no jo, trobo que és molt interessant:

  • Salut: Diversos estudis, en la seva major part estadístics, han demostrat que un estil de vida vegetarià no només ens allarga la vida sinó que ens garanteix que la visquem plenament sana i saludable doncs serveix per a prevenir realment moltes malalties (d’on creieu que ve la major part del colesterol?). De fet, les dietes veganes i ovolactovegetarianes són apropiades per a totes les etapes del cicle vital, incloent l’embaràs i la lactància. De fet, adequadament planificades satisfan les necessitats nutritives dels nadons, els nens i els adolescents i promouen un creixement normal (ho recalco doncs en quant a això hi ha hagut sempre forces rumors).
  • Ètica: Pels drets dels animals i combatre l’especisme. Molt bon article en aquest enllaç i en aquest altre. Això pot incloure també l’explotació que se’n fa dels animals per obtenir productes d’ells com la llana o la mel o els ous. En el cas dels ous de classe 3 (un altre dia explicaré com distingir-los), el tracte que reben les gallines ens pot posar el pell de gallina a qualsevol (com neixen, com viuen i com les maten). Més informació sobre la crueltat de les gallines i pollastres, aquí, però adverteixo que és MOLT fort el que s’explica (jo no sé si estaria preparat per visitar un lloc on facin aquestes coses).
  • Ecològica: Sabies que amb aproximadament el vuitanta per cent dels pinsos que dediquem a alimentar tots els animals de la ramaderia podríem alimentar tota la població humana mundial? Que el sector ramader genera més gasos d’efecte hivernacle que la indústria del transport? Aquest va ser un punt que em va impactar realment molt. Trobo que és un clar exemple de com sobreexplotem la terra deliberadament tot i conèixer solucions!
  • Religiosa: Algunes religions, com el hinduisme, el budisme promouen el vegetarianisme tot i no fer-lo obligatori en el cas del budisme. Sabies que el quaranta per cent dels habitants de l’Índia són vegetarians?

També trobo molt interessant aquestes dades estadístiques sobre les raons de la gent (arreu del món) per a fer-se vegetarià:

Raons més importants per a seguir un estil de vida vegetarià (Font: ESTAFI/CNN POLL 2002)

Salut

32%

Per la presència d’additius i hormones en productes de carn

15%

No m’agrada el sabor de la carn

13%

Vull als animals

11%

Drets animals

10%

Raons religioses

6%

Preocupació pel planeta

4%

Per perdre pes

3%

Per reduir la gana a nivell global

1%

Has trobat la informació interessant? Jo sí, i molt, i en vaig aprendre molt quan la vaig anar descobrint (doncs molta la vaig trobat fragmentada). Potser algú es deu preguntar quelcom com "a que ve aquest rollo ara sobre el vegetarianisme?". Doncs que he decidit fer-me vegetarià (ovolactovegetarià concretament).

Així que en la propera entrada si tot va bé explicaré la meva motivació personal i com han anat aquestes ultimes dues setmanes on he estat fent diversos experiments sense deixar la carn. Des d’avui que ja em considero vegetarià doncs ahir vaig acabar les ultimes reserves de carn de la nevera i ja em considero preparat per a fer aquest pas. Si algú té alguna pregunta en concret o en especial sobre el tema deixeu-la en comentaris i la respondré en la propera entrada (si puc, es clar).