Category Archives: Uncategorized

Maite Zaitut from Mägo de Oz (lyrics translated to english)


(Avui tot plegat escrit en Spanish/English)

Maite Zaitut” means “I love you” in basque language, but this post refers to a Song of Mägo de Oz that, except the title, is completely wrote in spanish. Today I would like to translate as well as I can the lyric to english.

Attached to the lyrics, the band wrote that:

Precious popular song that a mysterious pilgrim heard from a Basque sheepherder Ander Guisasola, whose sang to a girl named Ana Mancha, also known as “la pecosa” (the freckled). The pilgrim observes, seems to learn.

Maite Zaitut (original lyrics, in spanish)

Quiero ser tu piel en el invierno
Para que el frío en ti no pueda entrar
Quiero ser la luz en tu camino
Sol en la noche, agua dulce en el mar

Ser la puerta que nunca deje pasar
Al largo silencio y a la soledad
Ser distintos cuerpos con un mismo fin
Ser, cariño mío, ser yo en ti

Y si he de romper cadenas que me aten
A la costumbre, yo las partiré
Y si he de mover montañas que con mi mente
No me dejen verte, mi amor, las moveré

Pongo por testigo a dios que no te fallaré
Yo seré consejo, nena, pero no tu juez
El tiempo me enseñó que el alimento del amor
Es la confianza, el respeto y un colchón

Now my custom translation to english.

Maite Zaitut (translated to english)

I want to be your skin during the winter
to prevent the cold enter inside of you
I want to be the light on your way,
sun at night, fresh water at sea

To be the door that never allows to enter,
the long silence and the solitude
To be different bodies with the same end,
to be, my dear, I be [am] in you

And if I have to break the chains that tie me
to the custom, I shall brake them,
and if I habe to move mountains with my mind
[that] do not let me see you, my love, I will move them

I call to witness to God, I won’t fail you
I will be your advicer, baby, but not your judge,
The time taught me that the food of the love,
it is the trust, the respect and a mattress.

I encourage you to listen this amazing song.

Anuncis

La invitació


La invitació

(The Invitation)

No m’interessa saber com et guanyes la vida. Vull saber què anheles i si t’atreveixes a somiar amb el que el teu cor anhela.

No m’interessa la teva edat. Vull saber si t’arriscaries a semblar un ximple per amor, pels teus somnis, per l’aventura d’estar viu.

No m’interessa quins planetes estan en quadratura amb la teva Lluna. Vull saber si has arribat al centre de la teva pròpia tristesa, si les traïcions de la vida t’han obert o si t’has marcit i tancat per por de nous dolors.

Vull saber si pots viure amb el dolor, amb el meu o el teu, sense tractar de dissimular-ho, d’atenuar-ho ni de remeiar-ho.

Vull saber si pots experimentar amb plenitud l’alegria, la meva o la teva, si pots ballar amb frenesí i deixar que l’èxtasi et penetri fins a la punta dels dits dels peus i les mans, sense que la teva prudència ens cridi a ser acurats, a ser realistes, a recordar les limitacions pròpies de la nostra condició humana.

No m’interessa saber si el que m’expliques és cert. Solament vull saber si pots decebre a una altra persona per ser fidel a tu mateix; si podries suportar l’acusació de traïció i no trair a la teva pròpia ànima.

Vull saber si pots veure la bellesa, tot i que no sigui agradable, cada dia i si pots fer que la teva pròpia vida sorgeixi de la seva presència.

Vull saber si pots viure amb el fracàs, el teu i el meu, i dempeus a la riba del llac cridar-li a la platejada forma de la lluna plena: "Sí!".

No m’interessa saber on vius ni quants diners tens. Però si vull saber si pots aixecar-te després d’una nit d’aflicció i desesperança, esgotat i magolat fins als ossos, i fer el que sigui necessari per alimentar als teus fills.

No m’interessa saber a qui coneixes, ni com vas arribar fins a aquí. Vull saber si et quedaràs en el centre del foc amb mi i no ho defugiràs.

No m’interessa per res saber ni on, ni com, ni amb qui vas estudiar. Vull saber què et sosté, des de l’interior, quan tota la resta s’esfondra.

Vull saber si pots estar solament amb tu i si en veritat aprecies la teva pròpia companyia en moments de buit.

Extret de The Invitation, una col·lecció de poemes d’Oriah Mountain Dreamer, 1995.

La vida és fàcil, la vida és complicada: la vida és la vida.


La vida és realment fàcil, però nosaltres creem regles per classificar a la nostra ment lògica totes les coses que succeïxen, intentant establir el nostre ordre al món. Aleshores, les coses van diferent i pensem que la vida és complexe. La vida és com és.

Fàcil.

Tinc fam de tu! (LAX’N’BUSTO)


Vaig trobar-me una destral

a dins l’armari

em vaig excitar

desitjava veure sang

i li vaig clavar

en mig del cor

no va poder ni cridar

per sorpresa la vaig agafar

Vaig beure’m la seva sang

vaig menjar-me el seu cervell

Tal com a missa fa el capellà

per tenir-la a

me la vaig menjar

i ara és part de mi

Vaig picar la seva carn

per fer croquetes

vaig ficar a dins el forn el seu cor tallat en dos

i amb els seus pulmons

els canelons

van tenir aquell gust genial

que ningú els hi sap donar

Vaig beure’m la seva sang

vaig menjar-me el seu cervell

però l’única cosa que no em vaig menjar

van ser aquells ulls

que em tornaven boig

els guardo amb formor

I ara no sé del perquè

de to allò que vaig fer

ara no l’ hi puc parlar

doncs me la vaig papejar

Maleeixo aquell moment

cada dia i cada nit

L’esperit d’en Llucifer

em va poder posseïr

Vaig fumar-me un cigarret

després de l’àpat

i tot seguit vaig netejar

les parets plenes de sang

I al bar del costat

fent una birra

sortia a la televisió

en Jack "el destripador"

Corren (Gossos)


És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot alló que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difícil descobrir qui soc avuí.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.

Plou i fa sol alhora

Tomba la bala bala,

tomba la bala que m’apuntava, era la meva

i jo mateix em disparava.

Raig de llum il·lumina’m, treu-me el fum.

Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma

No s’esborren, en conformo en mirar-me

Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma…

Hauria d’haver estat diferent,

però en un moment s’han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que t’he amagat i que no t’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran.

Life goes on


No fa gaire he passat per una situació personal realment complexa on se m’han caigut uns quants pilars de la meva vida recent a terra.

A vegades em sorprenc pensant:

"Quan estigui més estable tornaré a la meva recerca personal".

Durant la meva recerca personal anterior havia descobert que em deia: "ara és el moment".

I ara és ara sempre.

A veure si ho puc complir perquè no puc viure el ara, si tinc un peu al passat i un ull en el futur, i el cor partit. Això és el que em passa avui en dia. La veritat és que encara no aconsegueixo tornar a la realitat i se’m fa molt difícil, però fins que no renuncii definitivament a tot el que em reté fora del únic pla que podem viure doncs seguiré sense viure realment. Tinc la sensació que és tan difícil com aixecar una vaca en braços, però ho haig de fer.

Espero progressar en els propers dies. Encara que sigui per salut.

Fets paranormals: gent estranyament maca


Avui estava a la cua de correus, quan una dona gran d’uns 70 anys em para i em pregunta:

– Hola, ets d’aquí? – però era el meu torn, i, afegeix – Podem parlar desprès? No et molesta oi? –

– No, no, es clar que no – li responc

– Val doncs ara desprès t’espero.

Aleshores vaig i atenc els meus assumptes al mostrador. Un cop acabat el que tenia que fer parlo amb la dona i em comença a preguntar coses sobre mi, d’on ets, que estudies, si he vingut sol o amb amics, quant de temps hi estic a Alemanya, que fas aquí , etc fins que comença a interessar-se per altres coses com, per si tinc amics aquí i quin és el meu estat emocional, com em trobo que sento etcétera.

Total que la cosa ja era una mica més que una conversa casual qualsevol però igualment li vaig respondre amb sinceritat:

– Bé estic bé, he tingut moments molt feliços a Alemanya i he conegut molta gent, però a vegades no tot està bé… – no vaig voler comentar cap detall en aquesta línia perquè la cosa no és gaire normal trobo jo, així que li pregunto – I perquè vol saber vosté això perquè està interessada en aquestes preguntes?

Aleshores sense respondre em diu:

– Bé, i tornaràs a casa amb la teva familia pel Nadal o algo?

– Sí, és clar, els aniré a veure’ls uns dies.

– Així doncs no estaràs sol durant els dies de Nadal, oi?

– Doncs no, aniré a visitar la meva família.

Aleshores va i em diu que hauria de quedar més amb els meus éssers estimats i estar amb la gent que estimo i que ho necessito. Jo a caudres.

Aleshores comença la fase d’acomiadament, a dessitjar-me tot lo bo del món i que sigui molt feliç i que em vagi motl bé pel meu país i que tingui un bon dia, i que el Nadal sigui maco, etcétera.

La conclusió a la que he arrivat: buscava un desconegut per convidar-lo a casa seva per passar la nit de Nadal, algú que estigués sol i no sé quina cara debia fer jo, que potser em deuria veure trist, o qui sap, que m’ha fet totes aquestes preguntes per analitzar si jo era la persona que ella buscava.

Ho he trobat increïble, mai m’havia pasat una cosa així. Se’ns dubte el millor del dia d’avui.