Category Archives: Recepta

[Recepta] Iogurt casolà


Sí, heu llegit bé, fer iogurt a casa és possible, i no només això sinó que és molt fàcil, realment molt bo i a més de ser barat és ecològic. A mi personalment m’omple de satisfacció, el dia que tingui canalla a casa els hi ensenyaré a fer-ho.

El iogurt un cop fet el podem fer servir per menjar-lo fresc, per crear a posteriori iogurt de fruites i gustos, per fer salses d’amanides, o bé per receptes un pèl més complexes. En qualsevol cas us recomano que el proveu de fer almenys una vegada, el seu gust és diferent i més bo que el natural que venen al super.

El temps de fer-ho és d’uns tres quarts d’hora, però el temps necessari per estar al davant és d’uns deu minuts. Acostumo a fer el iogurt per les nits, mentre estic al ordinador, llegint o estudiant (només en tinc cura al escalfar-lo per a que no vessi), el deixo fermentar tota la nit i pel matí al llevar-me el fico a la nevera. Faig un litre de iogurt cada vegada i em dura una setmana… i la veritat és que n’estic molt content de fer-me iogurt.

Ingredients:

  • 1 litre de llet (tanta com iogurt en vulguem).
  • Un mica de iogurt natural, pot ser del que tinguem a casa fet d’una altre vegada o compra’t.

Material addicional:

  • Pots de vidre on ficarem la barreja. És requerits que estiguin nets i eixuts (que la tapa no tingui rovell).
  • Una cullera (o estri per remenar que no sigui de fusta si pot ser).
  • Aïllant que conservi l’escalfor: papers de diari, una caixa o una tovallola serveixen.
  • Termòmetre fins a 90 graus (opcional i de fet jo encara no n’he fet servir cap…).
  • Embut (opcional).

Preparació:

  1. Posem una cullerada de iogurt a cada pot, la proporció estimada és d’una cullerada per cada mig litre de llet. Si en fiqueu de més enlloc de ser més espès, serà més àcid. Són requerits els bacteris que fan iogurt per a crear-ne més.
  2. Posar la llet al foc no gaire fort i remenar amb la cullera fins que arribi a 85°. Procureu que no es formi tel a la superfície ni que s’enganxi el cul… si no tenim termòmetre els símptomes que indiquen el moment de para el foc són: la llet comença a fumejar i a créixer. En total es triga un 10 minuts en fer aquesta passa.
  3. Un cop traiem la llet del foc l’hem de deixar refredar fins a 45°. Són uns 20 minuts o mitja hora. Si no tenim termòmetre sabrem que està a 45° quan puguem ficar el dit xic i ens cremem però encara puguem aguantar-lo a dintre. Si està per sota de 45°, o bé no ens cremem el dit, tornem a escalfar la llet fins que arribi al punt. La temperatura és essencial per al procés, però no patiu si no ho veieu clar amb el dit, en cas de dubte deixeu-lo més calent que no pas fred però cercant el puntet descrit.
  4. Aboqueu la llet calenta al pot o pots de vindre omplint-los al màxim possible per tal de que no quedi gaire aire (però si en queda no us ratlleu). Remeneu el contingut dels pots procurant que quedi el màxim de barrejat el iogurt amb la llet, desprès ja els podeu tancar.
  5. Guardeu els pots amb algun aïllant de manera que es conservi l’escalfor (a uns 40 o 45 graus). Deixeu-los en repòs unes 6 hores aproximadament (jo per exemple ho deixo tota la nit o sigui de 8 a 10 hores). Com emmagatzemar-ho per a conservar la calor? Jo embolico els pots en paper de diari i desprès els fico en una caixa, la caixa la embolico en una tovallola i fico tot a la part més alta del armari. Altres vegades i amb millors resultats, he ficat els pots en una bossa de plàstic i l’he ficada entre un nòrdic que no faig servir (al dia següent encara és tebi i més espès que altres vegades). Hi ha gent que afirma que deixa el forn encès tota la nit a 45 graus, però a mi no em dóna bon rotllo, realment, crec que no fa falta tant, però ha de conservar l’escalfor.
  6. Treure’ls del embolcall i esperar uns minuts a que es posin a temperatura ambient, i tot seguit ficar-los a la nevera. Al cap de 4 hores serà llest: el el iogurt estarà tan espès com un iogurt begut dels que venen. Si el deixeu a la nevera més temps seguirà fent-se espès els següents dos o tres dies.

Respecte a la caducitat, dura uns deu dies, tingueu en compte que no duu conservants ni productes químics afegits, el que el fa més bo. Si la llet estava a punt de caducar, no patiu, amb la fermentació la seva data de caducitat s’endarrereix (mireu la Viquipèdia per més informació).

Alguns trucs i notes extres:

  • Si vols iogurt més espès pots deixar que la llet es redueixi a dues terceres parts, o bé afegeix llet en pols (no comprovat) o llet pasteuritzada (no comprovat) o bé millorar l’aïllant de l’escalfor del iogurt (comprovat amb un nòrdic).
  • No patiu per si surt malament: el pitjor que pot passar és que us trobeu amb una llet una mica més espessa del normal sense arribar a ésser iogurt. Em va passar una vegada que no vaig abrigar prou bé els pots.
  • És molt còmode fer servir un rellotge-alarma que ens avisi quan ha passat més o menys l’estona d’escalfar i refredar la llet. Moltes cuines o forns en porten, i també se’n poden comprar (o el temporitzador del telèfon o del ordinador).
  • Podem folrar una capsa de cartó amb làmines de suro o poliexpan que tinguem per casa. En un laboratori ens poden donar una capsa de poliexpan usada.
  • Si mengeu bastant iogurt, millor posar-lo en pots grans, així ocuparan menys espai a la nevera. Si en mengeu poc, millor pots petits perquè s’acabaran abans i serà menys probable que s’hi facin fongs.
  • Fer iogurt pot ser una manera d’aprofitar llet que està a punt de passar-se.
  • Si quan se’ns està a punt d’acabar el iogurt en tornem a fer, en tindrem tota la vida sense haver de comprar-ne mai.

Principals avantatges:

  • Sabem que al iogurt fet a casa no hi ha conservants ni additius i nutrients no s’han desnaturalitzat amb processos industrials.
  • El mengem poc després de fer-lo. El que comprem pot haver-se elaborat molts dies abans, i els bacteris es van morint amb el temps.
  • Serà especialment sa i bo si partim de llet i iogurt ecològics.
  • Fer coses nosaltres mateixos ens pot generar satisfacció (molta me’n dóna, la veritat).
  • És educatiu. Podem compartir l’activitat amb els nens.
  • Podem fer servir els mateixos pots tota la vida. Per cada litre de iogurt que fem deixem de gastar 8 potets de plàstic, 8 tapes d’alumini i un embolcall de cartó (tot i que a alemanya els iogurts els venen en pots de plàstic de mig litre).
  • Estalviem molta energia, contaminació i infraestructures: plantes producció, tintes per imprimir els envasos, transport i emmagatzematge en fred… Segons un estudi alemany, les matèries primeres iogurt de maduixa poden haver recorregut 8.000 quilòmetres.

La font on vaig trobar aquesta recepta, i de la qual reprodueixo algunes coses és el magnífic cric. Crec que si torno a Catalunya em compraré la revista algun cop perquè tenen coses d’aquest tipus i trobo que força interessants.

 

 

  • Sabem que al iogurt fet a casa no hi ha conservants ni additius i nutrients no s’han desnaturalitzat amb processos industrials.
  • El mengem poc després de fer-lo. El que comprem pot haver-se elaborat molts dies abans, i els bacteris es van morint amb el temps.
  • Serà especialment sa i bo si partim de llet i iogurt ecològics.
  • Fer coses nosaltres mateixos ens pot generar satisfacció.
  • És educatiu. Podem compartir l’activitat amb els nens.
  • Podem fer servir els mateixos pots tota la vida. Per cada litre de iogurt que fem deixem de gastar 8 potets de plàstic, 8 tapes d’alumini i un embolcall de cartó (també n’hi ha en pots de vidre però no fàcil trobar-ne). Però fem servir un envàs de llet: la millor opció és vidre (també molt difícil de trobar) i després el plàstic. El bric és més desaconsellable.
  • Estalviem molta energia, contaminació i infraestructures: plantes producció, tintes per imprimir els envasos, transport i emmagatzematge en fred… Segons un estudi alemany, les matèries primeres iogurt de maduixa poden haver recorregut 8.000 quilòmetres.

[Recepta] Crema Catalana


Crema Catalana, també coneguda com Crema de Sant Josep o Crema cremada. És un postre tradicional de la cuina catalana, el seus orígens es remunten a l’edat mitjana. Podeu veure informació extra a la Viquipèdia (recomanat). Curiosament és una recepta vàlida per ovolactovegetarians, tot i que engreixa molt si se’n menja sovint. Per la quantitat d’ou i llet que duu una ració, no cal menjar cap més proteïna extra el dia que es mengi crema catalana.

Sobre l’espessor d’aquesta recepta: és considerable (però bona trobo) quan li fas cullerada queda “el clot” d’on ficat la cullera, tot i que no tant com un flam, no és tan líquida com ho podrien ser altres receptes cremes (i res a veure amb Natilles).

La seva dificultat és baixa, doncs si es segueixen els passos al peu de la lletra fàcilment surt bé a la primera. El pitjor que pot passar es que badeu i es cremi.

La durada de la recepta, sincerament no ho recordo exactament, però crec que no duu més de 30 minuts (potser 40 si t’enredes separant els ous). Si ho vols de postres pel dinar et recomano que ho facis el dia anterior o de bon matí.

Ingredients

Per a de 4 a 6 racions (si en són 4, seran generoses).

  • 8 rovells d’ous.
  • 1 litre de llet.
  • 1 branca canyella
  • 1 tros de pell de llimona (recordeu rentar-la a priori)
  • 200 grams de sucre (recomano ficar-ne menys, però no he fet encara la prova, suposo que amb 100 o 150 quedaria bé).
  • 40 grams de la farina que tinguem a casa (la recepta original diu midó però jo no en tenia)

Preparació

Posem a bullir la llet amb la canyella i la pell de llimona amb cura d’anar remenant que no es cremi la llet. Si fem servir midó enlloc de farina cal afegir-lo a la llet quan encara és freda, amb cura de que no faci grumolls més tard.

Separeu els 8 rovells d’ous de les seves respectives clares (cadascú té la seva pròpia tècnica, no crec que calgui publicar com fer-ho). Cal afegir-ne als ous ben batuts el sucre i la farina (en cas que fem servir farina). Nota sobre les les clares: les podem congelar per a fer-les servir un altre dia per una altre recepta sense problema (es conserven perfectament), tingueu en compte que són casi proteïnes pures sense greixos així que no val a malgastar-les.

S’afegeix la llet colada als rovells batuts i es barreja tant com es pugui per a que quedi una barreja homogènia. Jo no tinc colador així que ho vaig fer una mica maldestre amb una forquilla separant-ho tot i desprès el resultat no va ser 100% perfecte (es nota al final, de fet es pot apreciar a la fotografia que és un pel irregular tot plegat, ja que el primer cop també se’m van fer grumolls per no anar amb prou cura afegint la farina on no tocava…).

Poseu la barreja al foc (a una cassola diferent a la que heu fet servir amb la llet), és important que remeneu sense parar durant tot el procés amb una forquilla, o bé amb un batedor si en teniu, fins que comenci a bullir, no us demoreu, a les primeres bombolles de bullir, traieu-lo fora. És important en aquest pas que no us distraieu fent res més i que aneu remenant, teniu en compte que és molt fàcil que s’enganxi i es cremi el cul arruïnant tota la barreja (penseu que duu ou i que qualla fàcilment amb la calor). Ho dic per experiència (un cop estava fregant els plats de mentre no començava i se’m va enganxar i va quedar tot el gust un pel cremat).

Tot seguit, es reparteix el contingut en cassoletes de fang, o en el seu defecte, bols o altres recipients similars (copes, gots, sabates, etcètera) i les deixeu refredar a temperatura ambient unes quantes hores, no les fiqueu directament a la nevera que la cosa canvia la textura (comprovat)… un cop ja siguin a temperatura ambient, poseu-les a la nevera, doncs s’ha de servir fred. Son més bones si s’han deixat reposar, però si heu afegit el sucre fa unes hores enlloc de fer-ho just abans de servir, us trobareu amb que estarà massa líquid i dolç.

És típic servir-la amb sucre cremat, s’ha de fer just abans de servir-la (sinó, com deia, malament rai), però requereix un soplet de cuina, o ferro roent tal com s’havia fet originalment: s’afegeix sucre per sobre i si passa la planxa o el ferro roent.

Com jo no en tinc d’aquestes coses ho he fet amb el pla B, del qual no me’n faig responsable doncs no sempre queda bé. Truc del sucre malcremat:

Poseu una olla neta al foc amb una quantitat considerable de sucre (el que anirà després a la crema), i afegiu una mica d’aigua (realment poca), deixeu que s’escalfi i quan es desfaci s’anirà enfosquin si afegiu una mica més d’aigua, però no gaire, i veureu com comença a enfosquir-se, ràpidament abans de que es posi malament el sucre aboqueu-lo sobre les cremes, i moveu-les bé mentre el sucre encara és líquid sinó es farà una capa massa gruixuda. Un cop llest sapigueu que l’olla del sucre es neteja fàcilment amb aigua calenta.