Category Archives: Fachhochschule Emden/Leer

Deutsch lernen, aprenent alemany [2 de 2]


Continuació de l’entrada anterior.

Però tornant al alemany, des del primer semestre que he estat entrenant-lo i estudiant-lo, tot i que s’ha de dir que no m’he pelat els colzes que diguem. He anat a classes d’alemany a la pròpia universitat, plenament pràctiques on per alegria les pròpies classes ja eren en alemany (si tens un nivell zero i et parlen directament en l’idioma, doncs al·lucines en colors, perquè creus que no superaràs mai aquests obstacles). La veritat es que aquestes classes eren un pel frustrant doncs en certa mesura exigien que sabéssim coses que no podien saber, doncs anàvem allà a aprendre-les, i per tant la corba d’aprenentatge és fotuda: al principi al·lucines en colors i costa superar-te, i desprès aprens, molt.

Així que alternativament he estat escoltar força Rammstein i Die Toten Hosen (tot i que realment no sóc gaire melòman), també he fet per parlar en alemany sempre que podia per petites converses a l’hora d’anar a fer la compra o demanar en un bar, llegir tot el que he pillat, canviar l’idioma del facebook i email al alemany i altres mesures similars. Però sens dubte la millor eina que he tingut per assimilar, entrenar i millorar l’alemany és la imaginació.

La imaginació, aquesta eina fantàstica , tot i que per a molts desconeguda, m’ha permès emular infinitat de situacions on he pogut practicar preguntar i respondre’m i interactuar amb gent en alemany, repetir una conversa que ja he tingut i fins i tot canviar els diàlegs simular-me que em podrien respondre i tornar-hi, ha estat això un entrenament perfecte i àgil que ha actuat moltes vegades en el meu subconscient en segon pla, just desprès de tindre una conversa insatisfactòria, o no, en alemany o senzillament mentre faig altres coses. Això que a alguns potser els hi sembla exagerat i potser consideren una bajanada m’ha donat una fluïdesa enorme i m’ha permès tirar-me a la piscina de cap amb resultats favorables. Molt recomanat per a aquells que estiguin aprenent un idioma, sense oblidar practicar, encara que sigui amb un mateix.

Actualment tinc el nivell A1 gràcies al curs de la universitat (gràcies de pas per aquests 5 crèdits ECTS que venen regalats amb el curs, xD), la veritat és que el vaig trobar fàcil l’examen d’alemany (Deutschprüfung) i trobo que el parlo millor que força gent que va sortir millor qualificada que jo d’aquell examen per la senzilla raó que un dia em vaig empassar la vergonya i vaig decidir-me a parlar com fos, bé o malament, vaig decidir-me a equivocar-me i fer els intents que fessin falta. Això fa que encara a data d’avui quan dic alguna cosa hi ha gent que ha de fer enormes esforços per contenir el riure, però habitualment em puc comunicar… i quan no puc salto al anglès (cosa que passa sovint).

De fet recordo una anècdota de mitjans de Juny: anava amb una amiga cap a a una botiga de piercings i tatuatges per preguntar-hi els preus. La meva amiga portava 8 anys estudiant alemany (de fet el parlava prou bé a les classes d’alemany) i els mateixos quatre mesos que jo vivint a alemanya. Quan vam entrar ens vam trobar que l’home de la botiga no parlava gens d’anglès i la meva amiga va continuar parlant-li en anglès com si aquell pobre home la pogués entendre. Aquesta actitud que em recorda molt a la d’alguna gent espanyola que viu a Catalunya, i em va fer intervenir en la conversa i dir tot el que havíem de dir en alemany, tot i que els verbs possiblement no estiguessin exactament ben conjugats o encara que l’ordre de les paraules no fos del tot correcte. La comunicació va funcionar a la perfecció perquè vaig decidir desferme’n de la vergonya. No és tan complicat, oi?

Avui en dia parlo amb força mancances gramaticals, mai acabo d’encertar l’ordre de les frases a menys que siguin oracions simples sense gaires complements addicionals, i molt vocabulari el tinc fluix i l’hauria d’ampliar. Si fa no fa el meu alemany és prou bo com per demanar la carta al restaurant, entendre-la, demanar que vull i pagar. També és suficient com per a trucar a la policia i dir que els veïns tenen la música grossa (no sé com dir ara mateix que és alta). També és prou bo com per anar a comprar una batedora i demanar per tal model que no en trobo la caixa, i que l’única caixa que hi ha és buida. Però no sé prou com per entendre que el model que quedava era defectuós i que en portarien el mes següent: resulta que a vegades no responen amb paraules de vocabulari bàsic i fan servir vocabulari normal, no el vocabulari que faria servir algú que té un A1 i que ha practicat poc. Tot i això vaig millorant dia a dia.

Durant aquest proper semestre tinc previst arribar a un nivell equivalent al B1, i treure-me’l si tinc la oportunitat de trobar un centre on facin exàmens per aquests nivell (si em sento preparat), en cas de no trobar un centre on aconseguir-lo em trauré com a mínim el A2 que aquest sí que el fan segur a la universitat. Per arribar a això aquest cop ampliaré l’esforç i faré servir les següents eines:

  • Les lliçons habituals d’alemany.
  • Les lliçons de nivell hardcore d’alemany. No sé com li he dit a la professora que hi aniria d’oient: habitualment confonc el verb escoltar (hören) amb prostitutes (Huren) per una pronunciació molt similar.
  • Buscar un tàndem: es tractar de buscar una parella que parli alemany nadiu i que estigui aprenent un idioma que jo ja parli, es queden diverses vegades per setmana i es parla mitja hora en cada idioma. Pel que sembla els resultats són molt bons.
  • Parlar exclusivament alemany a partir del 1 d’octubre. He pres la ferma decisió d’abandonar qualsevol altre idioma mentre estigui aquí amb la intenció de passar-les putes i si de pas aprenc doncs millor.
  • Fer el Projecte Final de Carrera en alemany. El compromís hi és, tot i que el puc fer sense cap problema en anglès ja m’he compromès, tot i que podré fer la presentació en anglès ja veureu quina diversió…
  • Aplicar el mètode memorístic d’en Ramón Campayo que fins ara no l’he fet servir gaire: és altament efectiu, però requereix una petita inversió inicial de temps. Si ho faig bé m’ensortiré amb tots els altres punts sense problemes.

Sé que alguns punts sonen radicals però sé que si els segueixo del tot dret sense dubtar me’n sortiré.

En resum, si algú em pregunta:

– Sprechst du Deutsch?

– Ja, Ich bin am Deutsch lernen.

P.S. Crec que a partir d’ara no faré posts tan llargs, o els dividiré per diversos dies o els faré més breus.

Deutsch lernen, aprenent alemany [1 de 2]


Bé, en son molts els que sovint em pregunten "i com et va l’alemany". Doncs bé, aquí una petita explicació de com el porto desprès 7 mesos, i com ho vaig passar quan vaig arribar a Alemanya, com l’he anat aprenent i quina previsió tinc.

Quan vaig arribar a Alemanya el semestre anterior, amb prou feines sabia els nombres, tan sols fins al noranta-nou (Neunundneunzig) i dir bon dia (guten Tag!), tot i que em portava de casa, gràcies a una amiga (Conny), la increïble habilitat de poder entendre les paraules (si més no mínimament). Que vull dir amb això? Doncs que abans d’entrenar aquesta habilitat per mi era igual si em parlaven en rus que en xinès que en alemany, em podrien haver dit – Wie heist du? – és a dir, "com et dius", jo hagués pogut entendre alguna cosa com – vihaistdu – pel que fàcilment no hagués entès res, ni que conegués totes les paraules de l’oració perquè el meu cervell no hagués estat capaç de processar el so i transmutar-lo per a un missatge entenedor per a mi, pel que fàcilment ni tan sols hagués estat capaç de repetir el mateix so que em va arribar. És a dir al arribar aquí la meva comprensió era casi nul·la, i quan algú em volia dir alguna cosa, en alemany, m’havia de parlar molt poc a poc, com als nens petits, per desprès tampoc entendre res.

Això és el que ha fet que durant el primer semestre em comuniqués majoritàriament en anglès. De fet, la major part de les meves relacions socials han estat estudiants d’intercanvi que no parlaven alemany o bé no s’atrevien a fer-ho. Amb els alemanys que coneixia, em sentia força frenat doncs encara que digués quelcom o encetés un tema no el podria continuar i ni tan sols entendre les respostes, així que bàsicament he millorat l’anglès de manera increïble i he agafat les nocions bàsiques d’alemany (gramàtica, vocabulari, etc) per a tal de poder anar-me comunicant actualment. Per si algú encara ho dubta ho diré prou clar: l’idioma oficial dels estudiants Erasmus és l’anglès i l’alcohol, tot i que aquest últim no es gaire parlat.

Això no vol dir que automàticament nomes arribar parlés directament anglès, em costava molt expressar-me, desprès d’anys i panys deixant rovellar l’Anglès, n’he fet patir una de bona (i algunes situacions còmiques). Els primers dies en anglès no podia entendre res a menys que estigués dedicant el 100% de la meva atenció a la persona que em parlava, si em despitava una mica i ja no els mirava als ulls atentament mentre parlava, ja no ho entenia (i per telèfon era una situació quasi bé còmica); també em passava que no trobava les paraules (que ja les sabia però que amb el temps les havia oblidat) o expressions comuns o no entendre coses senzilles que em deien. Desprès d’una primera setmana problemàtica em vaig adonar a un bar que podia parlar i entendre’m amb tothom, que havia recuperat l’anglès oblidat i que em sentia igual de bé que si parlés clar i català amb un munt de gent de nacionalitats diferents.

A partir d’aquell moment va ser quan millor m’ho vaig passar, tot i que la memòria em començava a jugar males passades a partir d’aquell moment: recordava les converses en el meu idioma matern i tenia la constant sensació que en qualsevol moment se’m dirigirien a mi en català com si fos això possible. Per sort només em va durar aquesta sensació unes dues setmanes. De fet el meu anglès a millorat molt des d’aquells dies, tant que crec que el podria parlar fent el pi i glopejant sense problemes de comunicació.

Continuació a la següent entrada. Disponible a partir de demà 26/09/2010 a partir de les 7 del matí. Deutsch lernen, aprenent alemany [2 de 2]. Futur enllaç

El primer dia de classe


Avui ha estat el primer dia de classe. Mai m’hagués imaginat que el primer dia de classe a les 8:00 (primer dia a primera hora) ja estigués la classe plena de gent i farcida fins al punt que he hagut de seure a última fila per manca de lloc. Quaranta-cinc persones assegudes esperant a que el professor comencés el primer dia de classe, dilluns a les 8:01 del matí desprès de les vacances d’estiu. Crec que el proper dilluns hauré d’estar quinze minuts abans de que comencin les classes per poder agafar lloc a on com a mínim es pugui escoltar el professor.

Algunes coses estranyes que passen a Alemanya mentre es fa classe a una universitat:

  • Puntualitat: la gent arriba puntual o a l’hora, estrany és aquell qui arriba tard quan el professor ja ha començat, tot i que no és impossible veure-ho de tant en tant.
  • Beguda: és habitual veure com sobtadament algú agafa i es treu un termo de cafè i se’n posa una tassa. També es poden observar altres begudes, especialment amb gas ja siguin sucs o refrescos del tipus isotònic. Encara no he vist ningú bevent cervesa a classe però n’estic segur que abans que acabi el semestre en veuré algun.
  • Menjar: també és possible veure gent que menja des de fruits secs fins a carmanyola amb el dinar portat de casa. En part és una mica comprensible, doncs, els horaris no sempre contemplen que els alumnes requereixen alimentar-se.
  • Portàtils: aproximadament entre un 40% i un 60% dels alumnes utilitzen el portàtil durant les classes, exactament mentre el professor està explicant. L’objectiu d’aquesta activitat pot ésser molt variat: des de consultar les transparències que està passant al mateix moment el professor a un projector gegant, fins a participar a una subhasta per ebay, passant pels típics que juguen a jocs flash o segueixen amb la no gaire noble tasca de mirar vídeos de Youtube. Sens dubte increïble.
  • Felicitar el professor quan ha acabat la taula: és a dir, donar cops a sobre la taula amb els artells. Resulta que aquí això d’aplaudir ho deixen pels nens; els nens grans que ja van a la universitat donen cops a la taula de manera moderada per demostrar que els ha agradat quelcom hagi succeït. Desconec si ho fan sempre a totes les classes però de moment sempre que he anat a una classe presencial o presentació d’un projecte m’ho he trobat. Algun cop m’he trobant aplaudint jo sol mentre la resta de gent picava a la taula (aleshores és un bon moment per dissimular per a gratar-se el palmell de la mà).

En quant al meu alemany, si més no aquest semestre agafo entre un 5% i un 15% del que va explicant el professor… menys mal que aquesta assignatura ja l’he feta i puc dir que compto amb prou experiència… per altre banda això em motiva per a seguir estudiant alemany de manera esporàdica intensiva.

El fet de no poder comprendre del tot el que estan dient fa que el cap se’n vagi a altres llocs no planejats, com comptar el nombre de persones que hi ha, o veure comportaments peculiars entre les persones. Estant d’observador en un lloc sense parar atenció en el discurs i observant els individus dóna molta informació, de seguida veus com és cada persona i quins rols assumeixen, qui es dedica a interrompre el professor per mantenir un diàleg (i tractar de posar-se a l’altura del professor ignorant els seus companys), qui es dedica a jugar al solitari amb l’ordinador, el que juga a jocs de flash, etc. és tota una experiència observar la gent sense parar atenció al que es diu.

Me n’adono que torno a estar molt feliç pel sol fet d’haver començat de nou les classes. Crec que en realitat ho trobava a faltar molt i en quant al idioma ha estat una veritable pujada de motivació. Suposo que m’agrada això de la dinàmica de fer un horari i quedar-se a dinar en el menjador universitari, etcètera.

I vosaltres, tot llest per a començar de nou?