Category Archives: Catalunya

12 d’octubre res a celebrar!


Si més no jo penso anar com cada dia a la universitat, fer les meves pràctiques i les meves horetes de laboratori. Estrany seria que no ho fes vivint a Alemanya, perquè el que enganxi pont estant a Catalunya crec que s’ho pensa dues vegades abans d’anar a treballar només per reivindicacions sobiranistes… una altre cosa és dormir fins tard i desprès anar a una manifestació, que gent així també n’hi ha.

N’hi ha que s’apunten al carro per incrementar les ventes, vegis el que fa cada any el Corte Inglés, Carrefour entre d’altres, prefereixen dir-li a la festa nacional espanyola “el puente del Pilar” sent aquest només una festa a Saragossa, que per cert celebra el fet que la Verge Maria es va teletransportar i va reaparèixer a sobre d’un pilar. Ho trobo absurd, bé, més correctament dit:  mitològic.

Per altre banda, aquest dia sembla a vegades una reivindicació feixista on els més casposos surten a la llum com els cargols amb la humitat, intentant celebrar i reivindicar algun tipus de superioritat ètnica o de raça o de lloc d’origen, o sigui un dels pilars que dóna base al racisme. No es que m’ho inventi, vegis a la Viquipèdia espanyola el dia de la raça, on allà no queda res a dir quan es veu l’origen de la festa que es celebra… el pitjor és que ningú s’esforça en aturar les reivindicacions feixistes anuals amb data, dia i hora públics, gent amb noms i cognoms, i cap jutge les anomena il·legals. A Alemanya una cosa així és impensable.

Suposo que també deu ser interessant el que deuen dir els carallots de certs canals “mass media“, o els carallots a través d’aquests canals.

En fi, d’opinions n’hi ha per donar i per vendre. Me’n vaig a fer feina que és tard i vol ploure.

Anuncis

[Recepta] Crema Catalana


Crema Catalana, també coneguda com Crema de Sant Josep o Crema cremada. És un postre tradicional de la cuina catalana, el seus orígens es remunten a l’edat mitjana. Podeu veure informació extra a la Viquipèdia (recomanat). Curiosament és una recepta vàlida per ovolactovegetarians, tot i que engreixa molt si se’n menja sovint. Per la quantitat d’ou i llet que duu una ració, no cal menjar cap més proteïna extra el dia que es mengi crema catalana.

Sobre l’espessor d’aquesta recepta: és considerable (però bona trobo) quan li fas cullerada queda “el clot” d’on ficat la cullera, tot i que no tant com un flam, no és tan líquida com ho podrien ser altres receptes cremes (i res a veure amb Natilles).

La seva dificultat és baixa, doncs si es segueixen els passos al peu de la lletra fàcilment surt bé a la primera. El pitjor que pot passar es que badeu i es cremi.

La durada de la recepta, sincerament no ho recordo exactament, però crec que no duu més de 30 minuts (potser 40 si t’enredes separant els ous). Si ho vols de postres pel dinar et recomano que ho facis el dia anterior o de bon matí.

Ingredients

Per a de 4 a 6 racions (si en són 4, seran generoses).

  • 8 rovells d’ous.
  • 1 litre de llet.
  • 1 branca canyella
  • 1 tros de pell de llimona (recordeu rentar-la a priori)
  • 200 grams de sucre (recomano ficar-ne menys, però no he fet encara la prova, suposo que amb 100 o 150 quedaria bé).
  • 40 grams de la farina que tinguem a casa (la recepta original diu midó però jo no en tenia)

Preparació

Posem a bullir la llet amb la canyella i la pell de llimona amb cura d’anar remenant que no es cremi la llet. Si fem servir midó enlloc de farina cal afegir-lo a la llet quan encara és freda, amb cura de que no faci grumolls més tard.

Separeu els 8 rovells d’ous de les seves respectives clares (cadascú té la seva pròpia tècnica, no crec que calgui publicar com fer-ho). Cal afegir-ne als ous ben batuts el sucre i la farina (en cas que fem servir farina). Nota sobre les les clares: les podem congelar per a fer-les servir un altre dia per una altre recepta sense problema (es conserven perfectament), tingueu en compte que són casi proteïnes pures sense greixos així que no val a malgastar-les.

S’afegeix la llet colada als rovells batuts i es barreja tant com es pugui per a que quedi una barreja homogènia. Jo no tinc colador així que ho vaig fer una mica maldestre amb una forquilla separant-ho tot i desprès el resultat no va ser 100% perfecte (es nota al final, de fet es pot apreciar a la fotografia que és un pel irregular tot plegat, ja que el primer cop també se’m van fer grumolls per no anar amb prou cura afegint la farina on no tocava…).

Poseu la barreja al foc (a una cassola diferent a la que heu fet servir amb la llet), és important que remeneu sense parar durant tot el procés amb una forquilla, o bé amb un batedor si en teniu, fins que comenci a bullir, no us demoreu, a les primeres bombolles de bullir, traieu-lo fora. És important en aquest pas que no us distraieu fent res més i que aneu remenant, teniu en compte que és molt fàcil que s’enganxi i es cremi el cul arruïnant tota la barreja (penseu que duu ou i que qualla fàcilment amb la calor). Ho dic per experiència (un cop estava fregant els plats de mentre no començava i se’m va enganxar i va quedar tot el gust un pel cremat).

Tot seguit, es reparteix el contingut en cassoletes de fang, o en el seu defecte, bols o altres recipients similars (copes, gots, sabates, etcètera) i les deixeu refredar a temperatura ambient unes quantes hores, no les fiqueu directament a la nevera que la cosa canvia la textura (comprovat)… un cop ja siguin a temperatura ambient, poseu-les a la nevera, doncs s’ha de servir fred. Son més bones si s’han deixat reposar, però si heu afegit el sucre fa unes hores enlloc de fer-ho just abans de servir, us trobareu amb que estarà massa líquid i dolç.

És típic servir-la amb sucre cremat, s’ha de fer just abans de servir-la (sinó, com deia, malament rai), però requereix un soplet de cuina, o ferro roent tal com s’havia fet originalment: s’afegeix sucre per sobre i si passa la planxa o el ferro roent.

Com jo no en tinc d’aquestes coses ho he fet amb el pla B, del qual no me’n faig responsable doncs no sempre queda bé. Truc del sucre malcremat:

Poseu una olla neta al foc amb una quantitat considerable de sucre (el que anirà després a la crema), i afegiu una mica d’aigua (realment poca), deixeu que s’escalfi i quan es desfaci s’anirà enfosquin si afegiu una mica més d’aigua, però no gaire, i veureu com comença a enfosquir-se, ràpidament abans de que es posi malament el sucre aboqueu-lo sobre les cremes, i moveu-les bé mentre el sucre encara és líquid sinó es farà una capa massa gruixuda. Un cop llest sapigueu que l’olla del sucre es neteja fàcilment amb aigua calenta.