La invitació

(The Invitation)

No m’interessa saber com et guanyes la vida. Vull saber què anheles i si t’atreveixes a somiar amb el que el teu cor anhela.

No m’interessa la teva edat. Vull saber si t’arriscaries a semblar un ximple per amor, pels teus somnis, per l’aventura d’estar viu.

No m’interessa quins planetes estan en quadratura amb la teva Lluna. Vull saber si has arribat al centre de la teva pròpia tristesa, si les traïcions de la vida t’han obert o si t’has marcit i tancat per por de nous dolors.

Vull saber si pots viure amb el dolor, amb el meu o el teu, sense tractar de dissimular-ho, d’atenuar-ho ni de remeiar-ho.

Vull saber si pots experimentar amb plenitud l’alegria, la meva o la teva, si pots ballar amb frenesí i deixar que l’èxtasi et penetri fins a la punta dels dits dels peus i les mans, sense que la teva prudència ens cridi a ser acurats, a ser realistes, a recordar les limitacions pròpies de la nostra condició humana.

No m’interessa saber si el que m’expliques és cert. Solament vull saber si pots decebre a una altra persona per ser fidel a tu mateix; si podries suportar l’acusació de traïció i no trair a la teva pròpia ànima.

Vull saber si pots veure la bellesa, tot i que no sigui agradable, cada dia i si pots fer que la teva pròpia vida sorgeixi de la seva presència.

Vull saber si pots viure amb el fracàs, el teu i el meu, i dempeus a la riba del llac cridar-li a la platejada forma de la lluna plena: "Sí!".

No m’interessa saber on vius ni quants diners tens. Però si vull saber si pots aixecar-te després d’una nit d’aflicció i desesperança, esgotat i magolat fins als ossos, i fer el que sigui necessari per alimentar als teus fills.

No m’interessa saber a qui coneixes, ni com vas arribar fins a aquí. Vull saber si et quedaràs en el centre del foc amb mi i no ho defugiràs.

No m’interessa per res saber ni on, ni com, ni amb qui vas estudiar. Vull saber què et sosté, des de l’interior, quan tota la resta s’esfondra.

Vull saber si pots estar solament amb tu i si en veritat aprecies la teva pròpia companyia en moments de buit.

Extret de The Invitation, una col·lecció de poemes d’Oriah Mountain Dreamer, 1995.