Entrevista al Dr JORGE CARVAJAL: Què emmalalteix primer, el cos o l’ànima?

Entrevista al Dr JORGE CARVAJAL: Què emmalalteix primer, el cos o l’ànima?

Què és la malaltia?

És un mestre, una oportunitat per organitzar una harmonia superior en la nostra pròpia vida, a nivell físic, emocional, mental i espiritual.

Què malalta primer, el cos o l’ànima?

L’ànima no pot emmalaltir, perquè és el que hi ha perfecte en tu, l’ànima evoluciona, aprèn. En realitat, bona part de les malalties són tot el contrari: són la resistència del cos emocional i mental a l’ànima. Quan la nostra personalitat es resisteix al designi de l’ànima és quan emmalaltim.


La Salut i Les Emocions

Hi ha emocions perjudicials per a la salut? Quines són les que més ens perjudiquen?

Un 70 per cent de les malalties de l’ésser humà vénen del camp de consciència emocional. Les malalties moltes vegades procedeixen d’emocions no processades, no expressades, reprimides. El temor, que és l’absència d’amor, és la gran malaltia, el comú denominador de bona part de les malalties que avui tenim. Quan la por es queda congelada afecta el ronyó, a les glàndules suprarenals, als ossos, a l’energia vital, i pot convertir-se en pànic.

Ens fem els forts i descuidem la nostra salut?

D’herois estan plens els cementiris. T’has de cuidar. Tens els teus límits, no vagis més enllà. Has de reconèixer quines són els teus límits i superar-perquè si no els reconeixes, vas a destruir el teu cos.

Com ens afecta la ira?

La ira és santa, és sagrada, és una emoció positiva perquè et porta a la autoafirmació, a la recerca del teu territori, a defensar el que és teu, el que és just. Però quan la ira es torna irritabilitat, agressivitat, ressentiment, odi, es torna contra tu, i afecta el fetge, la digestió, el sistema immunològic …

¿L’alegria per contra ens ajuda a estar sans?

L’alegria és la més bella de les emocions perquè és l’emoció de la innocència, del cor, i és la més sanadora de totes, perquè no és contrària a cap altra. Una mica de tristesa amb alegria escriu poemes. L’alegria amb por ens porta a contextualitzar la por i no donar-li tanta importància.

¿L’alegria suavitza l’ànim?

Sí, l’alegria suavitza totes les altres emocions perquè ens permet processar des de la innocència. L’alegria posa a la resta de les emocions en contacte amb el cor i els dóna un sentit ascendent. Les canalitza perquè arribin al món de la ment.

I la tristesa?

La tristesa és un sentiment que pot portar-te a la depressió quan t’envoltes en ella i no la expresses, però també pot ajudar-te. La tristesa et porta a contactar amb tu mateix i restaurar el control intern. Totes les emocions negatives tenen el seu propi aspecte positiu, les fem negatives quan les reprimim.

És millor acceptar aquestes emocions que considerem negatives com a part d’un mateix?

Com a part per transformar-les, és a dir, quan s’accepten, flueixen, i ja no s’estanquen, i es poden transmutar. Hem de canalitzar perquè arribin des del cor fins al cap.

Que difícil!

Sí, és molt difícil. Realment les emocions bàsiques són l’amor i el temor (que és absència d’amor), així que tot el que existeix és amor, per excés o defecte. Constructiu o destructiu. Perquè també hi ha l’amor que s’aferra, l’amor que sobreprotegeix, l’amor tòxic, destructiu.

Com prevenir la malaltia?

Som creadors, així que jo crec que la millor manera és creant salut. I si creem salut no tindrem ni de prevenir la malaltia ni que atacar-la, perquè serem salut.

I si apareix la malaltia?

Doncs haurem d’acceptar perquè som humans. També va emmalaltir Krishnamurti d’un càncer de pàncrees i no era ningú que portés una vida desordenada. Molta gent molt valuosa espiritualment ha emmalaltit. Hem explicar-ho per a aquells que creuen que emmalaltir és fracassar. El fracàs i l’èxit són dos mestres, però res més. I quan tu ets l’aprenent, has d’acceptar i incorporar la lliçó de la malaltia en la teva vida.

Cada vegada més persones pateixen ansietat…

L’ansietat és un sentiment de buit, que de vegades es torna un lloc en l’estómac, una sensació de falta d’aire … És un buit existencial que sorgeix quan busquem fora en lloc de buscar dins. Sorgeix quan busquem en els esdeveniments externs, quan busquem crosses, suports externs, quan no tenim la solidesa de la recerca interior. Si no acceptem la soledat i no ens convertim en la nostra pròpia companyia, anem a experimentar aquest buit i intentarem omplir-lo amb coses i possessions. Però com no es pot omplir amb coses, cada vegada el buit augmenta.

I què podem fer per alliberar d’aquesta angoixa?

L’angoixa no es pot passar menjant xocolata, o amb més calories, o buscant un príncep blau fora. L’angoixa es passa quan entres en el teu interior, t’acceptes com ets i et reconcilies amb tu mateix. L’angoixa ve de que no som el que volem ser, però tampoc el que som, llavors estem en l'”hauria de ésser“, i no som ni una cosa ni l’altra.

L’estrès és un altre dels mals de la nostra època …

L’estrès ve de la competitivitat, que vull ser perfecte, vull ser millor, que vull donar una nota que no és la meva, de que vull imitar.

I realment només es pot competir quan decideixes ser la teva pròpia competència, és a dir, quan vols ser únic, original, autèntic, no una fotocòpia de ningú. L’estrès destructiu perjudica el sistema immunològic. Però un bon estrès és una meravella, perquè et permet estar alerta i despert a les crisis, i poder aprofitar-les com una oportunitat per emergir a un nou nivell de consciència.

Què ens recomanaria per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos?

La soledat. Estar amb un mateix cada dia és meravellós. Estar 20 minuts amb un mateix és el començament de la meditació, és construir un pont cap a la veritable salut; és accedir a l’altar interior, a l’ésser interior. La meva recomanació és que la gent posi el seu despertador 20 minuts abans per no robar-li temps a les seves ocupacions. Si dediques, no el temps que et sobra, sinó aquests primers minuts del matí, quan estàs fresc i descansat, a meditar, aquesta pausa et recarregar, perquè en la pausa habita el potencial de l’ànima.

Què és per vostè la felicitat?

És l’essència de la vida. És el sentit mateix de la vida, encarnem per a ser feliços, no per altra cosa. Però la felicitat no és plaer, és integritat. Quan tots els sentits es consagren en ser, podem ser feliços. Som feliços quan creiem en nosaltres, quan confiem en nosaltres, quan ens encomanem transpersonals a un nivell que transcendeix el petit jo o el petit ego. Som feliços quan tenim un sentit que va més enllà de la vida quotidiana, quan no ajornar la vida, quan no ens desplacem a nosaltres mateixos, quan estem en pau i fora de perill amb la vida i amb la nostra consciència.

Viure el Present

És important viure en el present? Com aconseguir-ho?

Deixem anar el passat i no hipotequem la vida a les expectatives de futur quan ens bolquem en l’ésser i no en el tenir. Jo em dic que la felicitat té a veure amb la realització, i aquesta amb la capacitat d’habitar la realitat. I viure en realitat és sortir del món de la confusió.

Tan confosos estem, en la seva opinió?

Tenim tres il·lusions enormes que ens confonen. Primer creiem que som un cos i no una ànima, quan el cos és l’instrument de la vida i s’acaba amb la mort. Segon, creiem que el sentit de la vida és el plaer, però a més plaer no hi ha més felicitat, sinó més dependència. Plaer i felicitat no és el mateix. Cal consagrar el plaer a la vida i no la vida al plaer. La tercera il·lusió és el poder, creiem tenir el poder infinit de viure.

I què necessitem realment per viure?, Potser l’amor?

L’amor, tan portat i tan portat, i tan calumniat, és una força renovadora. L’amor és magnífic perquè crea cohesió. En l’amor tot és viu, com un riu que es renova a si mateix. En l’amor sempre un pot renovar-se, perquè tot ho ordena.

En l’amor no hi ha usurpació, no hi ha desplaçament, no hi ha por, no hi ha ressentiment, perquè quan tu t’endreces perquè vius l’amor, cada cosa ocupa el seu lloc, i llavors es restaura l’harmonia. Ara, des de la perspectiva humana, ho vam assimilar amb la debilitat, però l’amor no és feble.

Ens debilita quan entenem que un ésser estimat no ens estima …

Hi ha una gran confusió en la nostra cultura. Creiem que patim per amor, que les nostres catàstrofes són per amor … però no és per amor, és per enamorament, que és una varietat de la inclinació. Això que anomenem habitualment amor és una droga. Igual que es depèn de la cocaïna, la marihuana o la morfina, també depèn del enamorament. És una crossa per recolzar-se, enlloc de dur a algú en el meu cor per alliberar-lo i alliberar. El veritable amor té una essència fonamental que és la llibertat, i sempre condueix a la llibertat.

Però de vegades ens sentim lligats a un amor …

Si l’amor condueix a la dependència és eros. Eros és un fòsfor, i quan ho encens se’t consumeix ràpidament, en dos minuts ja et cremes el dit. Hi ha molts amors que són així, pura espurna. Encara que aquesta espurna pot servir per encendre el tronc del veritable amor. Quan el tronc està encès produeix el foc, Aquest és l’amor impersonal, que produeix llum i calor.

Pot donar-nos algun consell per assolir l’amor veritable?

Només la veritat. Confia en la veritat, no has de ser com la princesa dels somnis de l’altre, no has de ser ni més ni menys del que ets. Tens un dret sagrat, que és el dret a equivocar, tens un altre, que és el dret a perdonar, perquè l’error és el teu mestre. Estima’t, sincera’t i considera’t. Si tu no et vols, no trobaràs a ningú que et pugui estimar. L’amor produeix amor. Si t’estimes, trobaràs l’amor. Si no, buit. Però mai busquis una engruna, això és indigne de tu.

La clau llavors és estimar-se a si mateix.

I estimar els altres com a tu mateix. Si no t’estimes a tu, no estimes a Déu, ni el teu fill, perquè t’estàs apegant, estàs condicionant l’altre. Accepta’t com ets, el que no acceptem no ho podem transformar, i la vida és un corrent de transformació permanent.

Entrevista apareguda originalment en Psicologia Pràctica, 118. http://www.psicologiapractica.es/Psicologia_Apertura_.htm

El Dr Jorge Carvajal, és metge de la Universitat d’Antioquia, pioner de la Medicina Bioenergètica a Hispanoamèrica i creador de la Sintergética. És el creador de ViaVida, societat destinada a la investigació, l’assistència i la docència, que constitueix la plataforma per a l’expansió mundial d’aquesta nova forma de veure la medicina. Entre les seves publicacions, destaquen Contextos de Sintergética i Làser i Sintergética, dirigits a metges, Pels camins de la Bioenergètica, Pels Senders de l’Ànima i els seus reculls de poemes El foc de l’Amor i Aigua i Cel en al Sender.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s