Atrapat

Un dia vaig descobrir que estava atrapat entre la meva ment i les meves emocions: ara em vull lliurar d’ambdues coses i només disposar d’elles quan realment les vulgui a voluntat.

Algú sap si és això possible de manera assequible? Busco solucions, però com no avanço, de moment em dedico a mirar-me a dintre meu i cada vegada em sorprenc més de com sóc realment. És sorprenent. No sé si us recomanaria aquesta experiència.

La veritat és que fa un temps vaig descobrir que visc a una cerca continua. Estic cansat de buscar. Aviat faré una parada, però encara deixo que la inèrcia em porti on sigui que vagi.

En realitat veig com entren rajos de llum entre les opaques cortines de fum que tinc muntades a la meva vida. Amb una mica de sort d’aquí no gaire canviaré de cortines i ja de pas deixaré la finestra oberta per a ventilar l’habitació.

Qui sap.

Anuncis

4 responses to “Atrapat

  1. Nota per a ments inquietes: ja fa temps que tinc aquest conflicte intern, però últimament se m’ha accentuat arran d’altres conflictes externs. Res nou sota el sol.

  2. I beg you, don’t ever stop searching inside of you. Even if the results are not coming right away, don’t stop searching.
    Paulor Coelho said something like: “instead of working a lot in a short time, you should work less, but never stop”
    Everybody has up and downs in their life, but the fighter never gives up. And you are a fighter!

  3. Good choice, dear Victor!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s