Acabar una etapa

Sempre cal saber quan s’acaba una etapa de la vida. Si insisteixes en romandre-hi més del temps necessari, perds l’alegria i el sentit de la resta d’etapes que hem de passar. Tancar cercles, o tancar portes, o tancar capítols, no importa com en vulguis dir. L’important és poder tancar, i deixar escapar moments de la vida que ja finalitzen.

 

Ha acabat la teva feina? S’ha acabat la teva relació? Ja no vius més a casa dels pares? Has de marxar de viatge? S’ha acabat una relació? Pots passar-te molt de temps del teu present recrean-te en els perquès, en tornar a reproduir la pel·lícula mental i tractar d’entendre perquè va succeir tal o qual fet. El desgast pot arribar a ser infinit, perquè a la vida, tu, jo, el teu amic, els teus fills, els teus germans, tots i totes estem encaminats cap a tancar cicles, anar donant la volta a la fulla, a acabar amb etapes, o amb moments de la vida i seguir endavant.

 

No podem estar en el present enyorant el passat, aleshores no estarem vivint la vida, el present. Ni tan sols preguntant-nos el perquè. El que va succeir, cal deixar-lo anar, cal desfer-se’n.

No podem ésser nens eterns, ni adolescents tardans, ni empleats d’empreses inexistents. Els fets passen i s’han de d’acceptar i deixar estar!

 

Per això, de vegades és tan important destruir records, regalar els regals, canviar de casa, trencar papers, llençar documents, i vendre o regalar llibres si ho necessitem.

 

Deixar anar, desfer-se’n, desprendre’s. A la vida ningú juga amb les cartes marcades, i cal aprendre a perdre, i també a guanyar. Cal deixar-se anar, cal donar volta a la fulla, tan sols s’ha de viure el que tenim el present… El passat ja ha passat, ha finalitzat. No esperis que te’l tornin, no esperis que et reconeguin, no esperis que alguna vegada se n’adonin de qui ets tu… deixa anar el ressentiment. Repetir el nostre drama mental a mode pel·lícula, per repetir-lo una vegada i un altre el mateix assumpte, serveix únicament per a fer-nos mal poc a poc, enverinar-nos i amargar-nos l’existència.

 

La vida no és pas mirar enrere, ni tampoc en una projectiva constant al futur, és viure l’únic que tenim: el present. Festejos o amistats que no acaben? Possibilitats de tornar? (a què?) Necessitat d’aclariments? Paraules que no es van dir? Silencis que ens van envair? Si pots afrontar-los ara, fes-ho, si no, deixa’ls anar, tanca aquest capítol. Digue’t a tu mateix que no tornen, però que no sigui pas per orgull o per supèrbia, sinó perquè tu ja no encaixes en aquell lloc, en aquell cor, en aquella habitació, en aquella casa, en aquella oficina, o en aquell ofici.

 

Tu ja no ets el mateix que vas ésser fa dos dies, fa tres mesos, o fa un any. Per tant ja no hi ha res al que tornar.

 

Aquesta entrada està adaptada, que no vol dir traduïda (doncs he afegir cullerada), del bloc de na Arabella (en romanès).

Advertisements

3 responses to “Acabar una etapa

  1. Molt profund, m’ha fet reflexionar!

  2. Ben cert, no saber deixar anar el passat, tancar un cicle, fa que no puguis gaudir del present.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s