El nou veí

Mentre no completo la nova entrada sobre respostes a vegetarianisme us parlaré del nou veí.

El meu antic veí, el senyor Rufassa, per canviar-li el nom d’alguna manera, pare de família a Kenya, trenta anys, persona responsable, em va dir que s’anava a una millor vida per no tornar mai més… en definitiva, que havia acabat ja el seu master, havia trobat feina a una empresa Alemanya a Sud Àfrica, que cobraria una pasta, i que havia fet la presentació del seu projecte, i era aprovada i que no li quedava res en aquest país. El dia que se’n va anar va vindre a revisar l’habitació un corb dels que porten la residència d’estudiants per assegurar-se que tot estigués net, que el pobre senyor Rufassa no hagués fet cap destrossa com emportar-se una paret o cremar el pis, perquè de fet les habitacions ens les donen buides i buides les hem de tornar. Un cop va marxar van vindre uns pintors a pintar-la igualment. En herència el senyor Rufassa m’ha deixat: plats de cuina, espècies, un pot de sabó per la dutxa, mig rotllo de paper de vàter, una galleda, una aspiradora, dos estenedors, coberts, gots i una invitació per anar a veure’l a Kenya. Gens malament, sens dubte una amistat enriquidora.

Jo que des de llavors he estat vivint si fa no fa sol, amb molt alegria i una mica d’enyorança pel meu vell company ja pensava que no tindria veí si més no fins la setmana que ve… però resulta que diumenge a última hora va i m’apareix com si d’un forward es tractés un individu de dos metres d’alçada amb els cabells llargs (més i tot de com jo els duia) i barba. Desprès de presentar-nos i descobrir que es diu alguna cosa com Fri*****ch, tot i que a partir d’ara li diré Rikimetal ja que el nom real no l’he pogut entendre bé en les tres vegades que li he preguntat (el proper cop que vocalitzi millor!).

El cas es que entra per la porta, previ trucada, i em giro i surto amb un ganivet de cuina d’aquests de quatre dits de gruix i mitja ceba a pelar a l’altre mà, i em trobo amb un heavy metalero de dos metres. Ens presentem en alemany, inspecciona l’habitació i es pira a buscar les maletes. Total que anava fent jo feliçment el meu rissotto vegetarià i torna, aleshores comencen les preguntes, que estudiem, que fem que tal que qual… si més no sembla un bon jan heavy-metalero, no gaire tancat per a ser alemany, la veritat és que força simpàtic i a més diu estudiar bio-informàtica (o sigui farmàcia 2.0 pel que m’ha dit), ens entendrem força bé, ja que si més no és d’un estudi afí a lo meu… en el nom.

Amb la motivació de parlar alemany i de que m’entenguin, em decideixo:

– Riki! Has menjat alguna cosa?

– Bé vaig sopar una mica a les 5 però no tinc gana.

– Vols tastar el meu rissotto?

– Bé, si es tastar-lo val…

I així és com hem pogut establir una bona conversa i aprendre un de l’altre, per exemple ha endevinat que m’agrada Rammstein! Bé en realitat jo duia la samarreta de Rammstein posada però no m’enrecordava. Senzillament una bona estona parlant en alemany (tenia por que fos un Erasmus espanyol el que entrés i que aleshores ja no parlés ni tan sols anglès). La conversa ha pogut fluir tranquil·lament fins i tot quan no recordava com es diu netejar… sempre es pot sortir del pas amb:

– Bé, doncs la cuina m’està esperant.

– Ah bé, doncs. – Diu en Rikimetal.

– Vaig doncs – responc.

– Per cert això és una residència exclusiva d’estudiants, oi?

– Sí – li dic, i tot just s’escolta un crit de fons des de l’escala tipus Jurasic Park.

– Sí, residència d’estudiants – li reafirmo.

Mentre s’aixecava li he vist que duia unes sabatilles d’estar per casa molt típiques metaleres… unes sabatilles de peluix. Bé si més no, no són de Disney.

El senyor Rufassa era una espècie de creuament de sant barrejat amb txatxa: si em donava per no netejar en dues setmanes ell ho feia somrient i sense rancúnies… per sort aquestes coses no les feia jo gaire sovint. Espero que aquest nou no em doni problemes. Si més no el protocol de presentació i testeig de les meves cuines sembla que ha funcionat…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s