El primer dia de classe

Avui ha estat el primer dia de classe. Mai m’hagués imaginat que el primer dia de classe a les 8:00 (primer dia a primera hora) ja estigués la classe plena de gent i farcida fins al punt que he hagut de seure a última fila per manca de lloc. Quaranta-cinc persones assegudes esperant a que el professor comencés el primer dia de classe, dilluns a les 8:01 del matí desprès de les vacances d’estiu. Crec que el proper dilluns hauré d’estar quinze minuts abans de que comencin les classes per poder agafar lloc a on com a mínim es pugui escoltar el professor.

Algunes coses estranyes que passen a Alemanya mentre es fa classe a una universitat:

  • Puntualitat: la gent arriba puntual o a l’hora, estrany és aquell qui arriba tard quan el professor ja ha començat, tot i que no és impossible veure-ho de tant en tant.
  • Beguda: és habitual veure com sobtadament algú agafa i es treu un termo de cafè i se’n posa una tassa. També es poden observar altres begudes, especialment amb gas ja siguin sucs o refrescos del tipus isotònic. Encara no he vist ningú bevent cervesa a classe però n’estic segur que abans que acabi el semestre en veuré algun.
  • Menjar: també és possible veure gent que menja des de fruits secs fins a carmanyola amb el dinar portat de casa. En part és una mica comprensible, doncs, els horaris no sempre contemplen que els alumnes requereixen alimentar-se.
  • Portàtils: aproximadament entre un 40% i un 60% dels alumnes utilitzen el portàtil durant les classes, exactament mentre el professor està explicant. L’objectiu d’aquesta activitat pot ésser molt variat: des de consultar les transparències que està passant al mateix moment el professor a un projector gegant, fins a participar a una subhasta per ebay, passant pels típics que juguen a jocs flash o segueixen amb la no gaire noble tasca de mirar vídeos de Youtube. Sens dubte increïble.
  • Felicitar el professor quan ha acabat la taula: és a dir, donar cops a sobre la taula amb els artells. Resulta que aquí això d’aplaudir ho deixen pels nens; els nens grans que ja van a la universitat donen cops a la taula de manera moderada per demostrar que els ha agradat quelcom hagi succeït. Desconec si ho fan sempre a totes les classes però de moment sempre que he anat a una classe presencial o presentació d’un projecte m’ho he trobat. Algun cop m’he trobant aplaudint jo sol mentre la resta de gent picava a la taula (aleshores és un bon moment per dissimular per a gratar-se el palmell de la mà).

En quant al meu alemany, si més no aquest semestre agafo entre un 5% i un 15% del que va explicant el professor… menys mal que aquesta assignatura ja l’he feta i puc dir que compto amb prou experiència… per altre banda això em motiva per a seguir estudiant alemany de manera esporàdica intensiva.

El fet de no poder comprendre del tot el que estan dient fa que el cap se’n vagi a altres llocs no planejats, com comptar el nombre de persones que hi ha, o veure comportaments peculiars entre les persones. Estant d’observador en un lloc sense parar atenció en el discurs i observant els individus dóna molta informació, de seguida veus com és cada persona i quins rols assumeixen, qui es dedica a interrompre el professor per mantenir un diàleg (i tractar de posar-se a l’altura del professor ignorant els seus companys), qui es dedica a jugar al solitari amb l’ordinador, el que juga a jocs de flash, etc. és tota una experiència observar la gent sense parar atenció al que es diu.

Me n’adono que torno a estar molt feliç pel sol fet d’haver començat de nou les classes. Crec que en realitat ho trobava a faltar molt i en quant al idioma ha estat una veritable pujada de motivació. Suposo que m’agrada això de la dinàmica de fer un horari i quedar-se a dinar en el menjador universitari, etcètera.

I vosaltres, tot llest per a començar de nou?

Anuncis

6 responses to “El primer dia de classe

  1. Bé, aquí les classes han començat fa dues setmanes. La majoria ja ha agafat el ritme.

    La veritat es que algunes coses que comentes m’an sorprés una mica. Això de menjar i beure a classe, no ho acabo de veure bé. I lo dels portàtils, normal. Qualsevol es pot despistar i fer coses que no deuria, com visitar youtube.

    T’animo a que segueixis escribint en el blog. Així de tant en tant sabem alguna cosa de tú.

  2. Quina cosa més rara això de picar a la taula, no? Qualsevol diria que estudieu per jutge…
    Me n’alegro que la tornada a les classes vagi bé… Jo aquesta setmana he començat les vacances… per fi!!!
    Per cert, molt bona idea la del bloc!!! No deixis de escriure, eh!
    Una abraçada!

  3. M’alegro que et vagi bé per enllà… Jo el trobo una mica a faltar =) i de fet estic pensat demanar una altra beca jejeje…
    Salutacions i dona records a la gent!!!

  4. Doncs sí, bastant curiós el tema de picar a la taula.

    Se’t troba a faltar per aquí…cuida’t i lluita pels teus ideals com sempre has fet! Saps que sempre t’hem estimat tal i com ets i que per molt que passi el temps això no canviarà.

    P.D.: ànims amb el blog! Està molt bé que es pugui facebookejar i twittejar xD

  5. Picar a taula? Quina cosa tan rara, no ho he vist fer mai. :P

  6. Gràcies a tots pels comentaris, és molt reconfortant poder tindre aquesta resposta de part vostre, i la veritat és que fan molt il·lusió.

    Álvaro, a veure si t’animes: sempre pots tornar a Emden, o si més no a Alemanya, ja parles una mica d’Alemany i tens contactes per aquí, xD.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s