Maite Zaitut from Mägo de Oz (lyrics translated to english)


(Avui tot plegat escrit en Spanish/English)

Maite Zaitut” means “I love you” in basque language, but this post refers to a Song of Mägo de Oz that, except the title, is completely wrote in spanish. Today I would like to translate as well as I can the lyric to english.

Attached to the lyrics, the band wrote that:

Precious popular song that a mysterious pilgrim heard from a Basque sheepherder Ander Guisasola, whose sang to a girl named Ana Mancha, also known as “la pecosa” (the freckled). The pilgrim observes, seems to learn.

Maite Zaitut (original lyrics, in spanish)

Quiero ser tu piel en el invierno
Para que el frío en ti no pueda entrar
Quiero ser la luz en tu camino
Sol en la noche, agua dulce en el mar

Ser la puerta que nunca deje pasar
Al largo silencio y a la soledad
Ser distintos cuerpos con un mismo fin
Ser, cariño mío, ser yo en ti

Y si he de romper cadenas que me aten
A la costumbre, yo las partiré
Y si he de mover montañas que con mi mente
No me dejen verte, mi amor, las moveré

Pongo por testigo a dios que no te fallaré
Yo seré consejo, nena, pero no tu juez
El tiempo me enseñó que el alimento del amor
Es la confianza, el respeto y un colchón

Now my custom translation to english.

Maite Zaitut (translated to english)

I want to be your skin during the winter
to prevent the cold enter inside of you
I want to be the light on your way,
sun at night, fresh water at sea

To be the door that never allows to enter,
the long silence and the solitude
To be different bodies with the same end,
to be, my dear, I be [am] in you

And if I have to break the chains that tie me
to the custom, I shall brake them,
and if I habe to move mountains with my mind
[that] do not let me see you, my love, I will move them

I call to witness to God, I won’t fail you
I will be your advicer, baby, but not your judge,
The time taught me that the food of the love,
it is the trust, the respect and a mattress.

I encourage you to listen this amazing song.

Prendre el te


Recentment vaig anar a visitar una persona especial per a mi a un poble proper d’on visc, a la Baixa Saxona, a Ostfriesland carai, i de passada conèixer finalment la seva família donades certes circumstàncies que tindràn lloc aquest mateix estiu.

El poble està més o menys a mitja hora o 40 minuts d’on visc en cotxe, encara que jo prefereixo agafar el tren perquè és un dels transports que més m’agraden actualment per llargues i mitjanes distàncies. Donada la proximitat amb la frontera si m’hagués quedat adormit al vagó molt probablement hauria acabat a Holanda atès que la mateixa línia de tren passa la frontera i arriba fins a Groningen, directe, sense canvi ni res per l’estil.

Weener és un poble de 6 mil habitants, amb un port i com tot a tot Ostfriesland molt agrari, amb ovelles i vaques i aquestes coses que tant m’agrada veure a mi. Si fa no fa en quant a mida és comparable a Montblanc en quant a grandària, només que sense muralla per la qual cosa és més dispers i completament pla. Petit però acollidor que se’n podria dir.

La família que vaig conèixer és el que s’en diu una família “tradicional”: pare i mare casats, sense divorcis ni coses estranyes pel mig com sembla habitual en altres famílies d’avui en dia, i amb tres boniques filles, amb noms acabats en “ke”; jo era allà per visitar la major d’elles. Es pot dir sense lloc a dubte que són gent molt maca, simpàtica i bastant hospitalaris. Llevat del pare que té el cabell fosc amb canes, totes són rosses i amb els ulls blaus; fins i tot el pare té ulls blaus.

Vaig prendre el típic te negre d’Ostfriesland amb ells ja que és una tradició frisona molt important, amb la vaixella tradicional i la pedra de sucre que no pot faltar (Kandis, o bé Kluntje com s’en diu en Plattdeutsch, l’idioma d’aquí) i una gota de llet concentrada (tot i que sospito que en realitat és quasi bé nata líquida)… quan s’acaba el te per dir que no se’n vol més cal deixar la cullera dins la tassa: en cas contrari van servint te continuament, i si cal en preparen més, fins que algun dia algú mori per excés de líquid o teína en general; em fa l’efecte que es van sorprendre de que sapiguès el detall d’introduir la cullera a la tassa.

El tema del te és ben important aquí: quan algú que és de la zona se’n va de viatge de vegades s’emporta te per prendre’l dues o tres vegades al dia com fan quan són a casa, fins i tot m’han explicat que alguns frisons s’emporten aigua d’aquí de viatge donat que el gust no és el mateix si l’aigua és diferent, i certament, puc corroborar que si es canvia l’aigua o es fa servir una varietat de te diferent no és el mateix. A mi personalment m’agrada molt aquesta varietat de te negre amb la seva cerimònia, possiblement acabi per visitar el museu del te a Leer.

Tasses de té i les pedres de sucre (kandis)

Teetassen und Kandis

Jo per part meva vaig dur bombons d’Emden com a regal ja que de moment no els hi puc portar catànies de Vilafranca, i sembla ser que un detall tan senzill com uns bombons els va agradar molt. Ja tinc ganes de veure què passarà el dia que dugui més catànies cap aquí (no he vist encara cap dolç semblant per aquesta zona del món).

I bé, en quant a la comunicació me’n alegro d’haver parlat en alemany, ja que em puc defensar i expressar-me prou bé si vull, tot i que quan la complexitat del tema augmenta acabo necessitant l’anglès encara. De totes maneres vaig donar el millor que vaig poder parlant en alemany i sembla que es van sorprendre possitivament, encara que m’equivoqués i algunes coses no sabés dir-les correctament. N’estic segur que si em posés a estudiar alemany de nou com vull fer en breu podré parlar-lo molt més sovint i millor. Al final resulta que és tan senzill com possar-s’hi.

La casa que vaig visitar és gran amb inclòs jardí i a més molt cuidat; a més tenia hort de manera que es veu al cap de familia li agrada molt el tema de la jardineria i l’horta, però a més a més tenen gespa i arbres bonics amb varietat de flors, però, és clar, a l’hort també tenen patates, tomaqueres, cogombres i altres vegetals comestibles. No obstant això de tenir una casa gran sembla que no està lligat al nivell econòmic a aquesta part d’Alemanya; pel que sembla aquí és normal que als pobles petits les famílies tinguin cases bastant grans independentment de l’ofici al qual es dediquin. A part tenen un gos el qual treuen a passejar amb bicicleta com fan tots els alemanys (un gos 100% feliç).

I bé, a part de conèixer aquesta familia, menjar gelat, veure el port, tombar pels carrers de la ciutat, vaig poder conèixer més gent de la zona al anar a un mini festival que es feia a la zona.

Ja cap a la nit vaig tornar a Emden, aquest cop en cotxe, i em va fer molta gràcia veure que a la carretera els noms dels pobles veïns pel camí: Bingum, Jergum, Meldum, Critzum, Hatzum, Ditzum… tots acabats en “um” i tots poblets petits de grangers o pescadors on m’imaginava en tots famílies de grangers amb gent rossa prenent el te amb la cerimonia habitual i sense faltar un gos sota la taula.

El dia següent desprès de tornar prendre el te d’Ostfriesland al qual ja me n’he aficionat, vaig voler preparar gaspatxo no fos cas que m’alemanitzès gaire més tot i que crec que no em va quedar bé per culpa d’utilitzar vinagre de mòdena enlloc del normal i pa integral (Vollkorn) per espessir-lo enlloc de pa blanc… i tampoc recordava les proporcions de vinagre sal i oli. Me n’adono que desprès de tant de temps aquí la diferència de la dieta mediterrània amb la local marca diferència a l’estil de vida.

Per cert, tot i haver descuidat per tant de temps el bloc prometo tornar a fer-lo servir en breu i actualitzar el meu mini recetari, com no, amb gaspatxo ara que fa bon temps… o això diuen que encara ara vesteixo jaqueta i màniga llarga per aquesta zona del món.

La invitació


La invitació

(The Invitation)

No m’interessa saber com et guanyes la vida. Vull saber què anheles i si t’atreveixes a somiar amb el que el teu cor anhela.

No m’interessa la teva edat. Vull saber si t’arriscaries a semblar un ximple per amor, pels teus somnis, per l’aventura d’estar viu.

No m’interessa quins planetes estan en quadratura amb la teva Lluna. Vull saber si has arribat al centre de la teva pròpia tristesa, si les traïcions de la vida t’han obert o si t’has marcit i tancat per por de nous dolors.

Vull saber si pots viure amb el dolor, amb el meu o el teu, sense tractar de dissimular-ho, d’atenuar-ho ni de remeiar-ho.

Vull saber si pots experimentar amb plenitud l’alegria, la meva o la teva, si pots ballar amb frenesí i deixar que l’èxtasi et penetri fins a la punta dels dits dels peus i les mans, sense que la teva prudència ens cridi a ser acurats, a ser realistes, a recordar les limitacions pròpies de la nostra condició humana.

No m’interessa saber si el que m’expliques és cert. Solament vull saber si pots decebre a una altra persona per ser fidel a tu mateix; si podries suportar l’acusació de traïció i no trair a la teva pròpia ànima.

Vull saber si pots veure la bellesa, tot i que no sigui agradable, cada dia i si pots fer que la teva pròpia vida sorgeixi de la seva presència.

Vull saber si pots viure amb el fracàs, el teu i el meu, i dempeus a la riba del llac cridar-li a la platejada forma de la lluna plena: "Sí!".

No m’interessa saber on vius ni quants diners tens. Però si vull saber si pots aixecar-te després d’una nit d’aflicció i desesperança, esgotat i magolat fins als ossos, i fer el que sigui necessari per alimentar als teus fills.

No m’interessa saber a qui coneixes, ni com vas arribar fins a aquí. Vull saber si et quedaràs en el centre del foc amb mi i no ho defugiràs.

No m’interessa per res saber ni on, ni com, ni amb qui vas estudiar. Vull saber què et sosté, des de l’interior, quan tota la resta s’esfondra.

Vull saber si pots estar solament amb tu i si en veritat aprecies la teva pròpia companyia en moments de buit.

Extret de The Invitation, una col·lecció de poemes d’Oriah Mountain Dreamer, 1995.

La vida és fàcil, la vida és complicada: la vida és la vida.


La vida és realment fàcil, però nosaltres creem regles per classificar a la nostra ment lògica totes les coses que succeïxen, intentant establir el nostre ordre al món. Aleshores, les coses van diferent i pensem que la vida és complexe. La vida és com és.

Fàcil.

Propòsits 2011


Pot ésser interessant que llegeixis primer aquest altre post on parlo de les conclusions dels propòsits de 2010.

Ja fa uns quants dies però que vaig fer el meu llistat de propostes d’any nou i encara no les he publicades per diverses raons personals.

Habitualment procuro fer-les el primer dia del any, però aquest any he preferit esperar fins meitats de mes per a fer-les i a completar algunes tasques pendents que condicionen el què escollir o com fer-ho. He procurat prendre-m’ho de manera seriosa, evitant proposar-me coses que avui em semblin interessants però que d’aquí uns mesos trobi carents d’importància.

Per agafar una profunditat una mica extra i evitar caure al parany de propossar-me coses que desprès no són el que realment vull o no m’interessen realment sinó que era un tema “de moda” per a mi en el moment d’escriure-ho, així que he procurat centrar-me en incrementar més el meu autoconeixement i la meva qualitat de vida que no pas aconseguir coses purament tangibles, doncs cada vegades les veig més prescindibles. De fet al principi tans sols se m’acudia com a desig: “Viure amb pau i salut.”

Per fer l’experiment, i aconseguir centrar-me realment en mi mateix, vaig decidir-me a fer-les just desprès de meditar en zazen durant uns 30 minuts.

Desprès d’ensenyar-ho a una amiga em va preguntar si m’havia fumant un canut a l’hora d’escriure-ho… bé, trobo que no deixa de ser interessant aquesta aquesta pregunta, tenint en compte que la major part de propostes les vaig escriure per què “van sortir del més profund de mi mateix”, sense pensar, senzillament treient-ho i desprès reflexionant-ho.

En fi, aquí van i a veure que en penseu:

“Viure amb pau, salut i tranquil⋅litat, sense anhel ni ambició.”

Objectius concrets:

  1. Enfortir i cuidar del meu cos amb exercici o un esport:
  2. Adquirir habilitats personals de memorització i lectura ràpida.
  3. Parlar i escriure bé l’alemany: com a mínim obtindre el nivell B1 o superior.
  4. Obtindre una titulació superior d’anglès apte per a treballar (p.ex. TOEFL).
  5. Acabar els meus estudis d’enginyer técnic d’informàtica (projecte final de carrera).
  6. Millorar totes les meves relacions interpersonals amb igualtat.
  7. Saber com vull continuar la meva vida: estudiar un Màster, treballar, no fer res o altres opcions.

Hàbits i costums:

  1. Invertir una estona diària a la meditació.
  2. Dormir diàriament les hores necessàries de son.
  3. Viure amb salut i amor cap a mi mateix, estimant-me en cada acció que faci sobre mi mateix.
  4. Estimar i tindre cura del meu propi cos, conèixer-lo i ser-ne conscient.
  5. Saludar al sol cada matí i somriure, donar gràcies al món per ser com és i per ésser com és tot.
  6. Fer tot amb pau i amor: estimar tots els actes que jo faci amb satisfacció.
  7. Ésser plana i senzillament feliç.

Jo com a persona i ésser, vull ésser i viure:

  1. Estimar-me, no autoflagel⋅lar-me ni ser crític ni dur amb mi mateix.
    …valorar-me a mi mateix com a persona i tots els actes que jo faig…
  2. Viure cada moment amb pau i serenitat, amb calma i tranquil⋅litat.
    …com si passejés sense destí per la platja o la muntanya, senzillament gaudint del moment…
  3. Ésser jo, ésser jo mateix, ésser feliç sempre.
    …viure sense necessitat de requerir o tindre res ni ningú, bastar-me amb mi mateix…
  4. Actuar més sovint sense pensar en el que vindrà, reduint o fent desaparèixer l’anhel, el desig.
  5. Ésser conscient del meu ésser, de qui, què o com sóc. ésser jo mateix en tots els sentits.
  6. Pensar i analitzar menys, deixant descansar el meu cap, deixant de donar voltes a tot.
    …treure els filtres que hi ha entre jo i el món, deixar que la vida flueixi per sí sola.…
  7. Deixar que els sentiments i les emocions flueixin de dintre meu amb naturalitat.

“No importa si ho aconsegueixo o no. Només vull ésser una mica més el meu jo intern i menys les meves circumstàncies. Només viure amb pau.”

Algunes parts m’encantaria comentar-les… però no sé si realment cal (ai pobres dels meus lectors)

Per exemple no fa molt què he descobert que he estat tota la vida molt crític i dur amb mi mateix, fins al punt d’autoflagel·lar-me mentalment amb un enorme sentiment de culpa o preocupació per situacions per les quals no me’n hauria de sentir pas malament, sinó orgullós de mi mateix per haber obrat de la millor manera possible. Increïble, oi?

Altres punts, fan referència a coses ben concretes com per exemple les salutacions al sol, o el punt de reduir l’anhel i el dessig. Aquestes coses suposso que algun dia les explicaré en un post a part pel pur plaer d’escriure.

Crec que a ressaltar que aquest any podria resumir les meves veritables intencions amb la frase que encapçala el text i amb la que el tanca:

“Viure amb pau, salut i tranquil⋅litat, sense anhel ni ambició.”

[…]

“No importa si ho aconsegueixo o no. Només vull ésser una mica més el meu jo intern i menys les meves circumstàncies. Només viure amb pau.”

Crec que si compleixo amb això la resta tant se val.

Avui una píldora


Avui tinc un dia especial. No sé què és el que vull a la vida.

Ja fa temps que vaig trobar alguna cosa diferent en mi mateix, un camí, un error de programació a Matrix, o senzillament una clau que obre una porta que duu a un lloc per mi desconegut.

Ara no hi ha manera de parar-ho. En certa manera tinc por, però no ho vull parar, només sé que puc continuar o ofegar-ho i renunciar-hi. Si hi renuncies, no sé si seria per sempre més o només estaria amagant el cap sota l’ala i m’ho tornaria a trobar més tard.

Ell [Morfeo] li parla de Matrix, sap que en Neo està buscant la resposta i es troba desconcertat, li parla del seu destí i llibertat, ja que és esclau, en una presó que és la seva ment. Li dóna l’oportunitat de conèixer la veritat: li ofereix dues pastilles, la pastilla blava, que si la pren oblidarà tot el que ha passat i tornarà al seu món, i la pastilla vermella que li obrirà el camí a la veritat.

I si sempre he viscut a la caverna de les ombres? potser la vida més fàcil és quedar-m’hi observant-les. I si Matrix, la caverna de les ombres ens la creem nosaltres mateixos a la nostra ment? Segurament en aquest cas seria amb suport assistit per la societat en la qual vivim. En aquest cas què són les pildores aquestes de colors? Crec que les voldria trobar, però no semblen existir en aquest món físic. Em sembla que he escollit que en el cas de poder escollir voldria arriscar-me a provar una cosa nova, tot i la gran por a perdre tot el que ja havia conegut fins ara.

Encara no sé si és realment possible compartir aquest procés, o camí, amb altres persones o només puc continuar i anar fent tot sol.

En qualsevol cas, jo no sóc en Neo, i el meu Morfeo no és un tiu gros com un armari amb ulleres de sol que em doni píldores. Qui o què seria en Morfeo per a mi?

La história de Neo continua així:

En Neo escull prendre la pastilla vermella i és llavors quan passa el més inesperat, ja quedescobreix que ell no vivia en un món real, sinó que era fruit d’una manipulació mental.En aquest moment es desprèn de la seva unió al món fictici, coneixent la seva pròpianaturalesa i realitat.

En aquest cas, millor que segueixi buscant el meu camí sense esperar trobar-me’l amb dues píldores ni Morfeos ni pensar tant.

P.S. Em sento intranquil publicant coses com aquesta.

Revisió de les propostes del 2010


L’any passat em vaig proposar fer-me una sèrie de propostes per l’any nou. Aquest últims dies abans de cap d’any vaig estar fent examen de consciència sobre que n’he fet i com m’ha anat l’experiment. Les conclusions són veritablement bones i me n’alegro realment d’haver posat en pràctica aquesta bona costum.

Fer el llistat de propostes, i redactar-lo per escrit, és més bo del que pot semblar en un principi. No es tracta d’una mesura màgica que ens garanteixi complir un llistat de desitjos, ni tampoc és un llistat d’obligacions autoimpossat. Pel senzill fet d’haver-ho escrit ja estem fent un pas molt important per complir-ho. No he fet res especialment dur per auto obligar-me a complir-ho, senzillament he viscut la meva vida al meu ritme tenint en compte el que volia i fent petits passos per apropar-me als meus objectius. Per lo general ha funcionat molt millor del que en un principi m’hagués pogut imaginat.

En el meu cas vaig imprimir-me dues còpies del llistat de propostes, i les vaig penjar a les habitacions on he viscut durant aquest any a l’altura de la vista, podent d’aquesta manera veure-les cada vegada que alçava la vista. De tant en tant m’he estat rellegint el llistat i he vist com s’anaven complint les fites poc a poc. Un dia me’n vaig adonar que pràcticament havia aconseguit quasi tots els meus objectius i me’n vaig alegrar molt.

El fet de tindre el llistat a la vista em va permetre recordar-me que és el que volia realitzar aquest any i no perdrem en la continuïtat del dia a dia. Aquesta vegada vaig decidir fer quatre seccions:

  • Objectius a complir.
  • Adquirir i millorar els meus hàbits
  • Propòsits Concrets.
  • Recordar a mantenir amb interès i seguir complint.

Per fer un petit anàlisis de com ha anat, revisaré quins punts he complert i quins no. No entraré gaire en detall de com o perquè han anat algunes coses, mla major part me la guardo per l’intimitat. Això sí, no em fa res compartir les fites a mode poti poti que em vaig proposar-me amb el públic en general.

Fites 100% complertes:

  1. Dur a terme una dieta sana i equilibrada.
  2. Anar d’erasmus i aprendre a ésser autosuficient.
  3. Acabar totes les assignatures de la carrera.
  4. Ésser endreçat en l’àmbit personal, especialment habitació i objectes.
  5. Portar l’agenda al dia i complir amb les planificacions.
  6. Aprendre a realitzar una correcta i eficient planificació de tasques.
  7. Millorar les relacions humanes i socials.
  8. Aprendre a influïr (positivament) sobre les persones.
  9. Aprimar i perdre pes (10 – 12 kg).
  10. Eliminar l’excés carn que menjo. Eliminar “el cafè diari”.
  11. Definir el tema del Projecte Final de Carrera i especificar-lo.
  12. Esser una persona de voluntat ferma i amb convicció.
  13. Esser positiu i correcte.

Fites parcialment complertes (amb comentaris):

  1. Fer exercici i/o un esport. 80%: si no hagués parat amb el jogging/gimnàs aquests dos últims mesos l’hagués donat per bona. Ha estat molt positiu aquest canvi.
  2. Aprendre alemany: almenys parlat i entendre’l correctament. 70%: m’ha faltat molt poc, però encara no puc comunicar-me al 100% bé… tot i que ho porto molt bé pel temps que porto i un progrés molt bo, encara em falta per dir que parlo i entenc correctament… queda traslladat al 2011.
  3. Eliminar les preocupacions, i ésser feliç. 90%: la donaria per vàlida si no fos perquè m’he amargat en vida durant uns dos mesos arrel d’un problema personal que em va fer tocar fons. Sens dubte el problema ha estat un avantatge a llarg termini que em permetrà aconseguir aquest objectiu en un futur no gaire llunyà.
  4. Aprovar amb excel·lent Enginyeria del Software. 50%: l’examen és d’aquí uns dies, i no crec que tregui excel·lent (per això baix percentatge), però l’aprovaré sense cap tipus de dubte.

Objectius que definitivament no he complert (amb comentaris):

  1. Complir amb els principis de Dale Carnegie i interioritzar-los: com si se m’hagués oblidat a meitat de l’any aquest objectiu vaig deixar de donar passes per fer això interessant-me en altres coses.
  2. Adquirir aptituds de líder: he perdut l’interès que tenia en aquest punt.
  3. Llegir i veure pel·líıcules en anglès: m’ha mancat temps i intenció, tot i que he practicat molt el meu anglès i l’he millorat molt sense fer explícitament això.
  4. No fumar ni una calada, mai més a la vida: aquesta ha estat la patacada més grossa que m’he donat.
  5. Estudiar alemany amb constància i efictivitat: fail, ni constància ni efectivitat a partir del segon semestre, el primer sí, però no ho he donat tot com volia.

La patacada més grossa que m’he donat aquest any ha estat en el fons donar un pas enrere per donar desprès uns quants salts endavant… se’ns dubte necessari. I d’objectius la fallada més gran ha estat el tornar a fumar. Per la resta me n’adono que em puc sentir més que satisfet.

Les propostes del 2011 aquest any esperaran al 15 de gener si fa no fa doncs ara tinc feina i alguns condicionants que em queden per “tancar el 2010” correctament i fer un nou plantejament del que vull fer a la meva vida. Aquesta vegada però tinc una perspectiva completament nova de la vida així que potser no seguiré el mateix esquema que l’any anterior. En fi, millor apagui els focs més urgents que em queden actius i desprès ja planejaré més.

Si encara no heu fet propostes per enguany, us ho recomano, no deixeu que us ho expliquin.